La ciència ha de reconèixer de manera adequada i precisa el paper cabdal dels pobles indígenes en la conservació de la biodiversitat
Els pobles indígenes tenen un paper indiscutible i crític en la conservació de la biodiversitat del planeta. Les seves terres i els seus mitjans de subsistència mantenen la vida en infinitat de formes. Però un estudi de l’ICTA-UAB publicat a Nature alerta que aquesta activitat vital pot ser tergiversada i mal entesa.
Un estudi recent qüestiona la validesa científica de l'afirmació repetida des de fa temps que "el 80 % de la biodiversitat del món es troba als territoris dels pobles indígenes". El treball dut a terme per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), en col·laboració amb un ampli grup d'investigadors, professionals i representants dels pobles indígenes, qüestiona les fonts d'aquesta afirmació. Presenta proves empíriques per demostrar que no està ben fonamentada i que l'abast real de les contribucions dels pobles indígenes no es pot quantificar tan fàcilment.
La investigació, publicada a la revista científica Nature, desaconsella l'ús de la xifra del 80 % per part de la comunitat científica i d’aquells que donen suport als drets dels pobles indígenes en la conservació de la biodiversitat. La figura simplifica excessivament les complexes relacions entre els pobles indígenes i la biodiversitat. La necessitat de corregir aquesta xifra errònia sorgeix de la preocupació per la creixent propagació del seu ús en documents de bona reputació per part d'individus ben intencionats que creuen genuïnament en la seva validesa malgrat que té un fonament difús.
La xifra s'utilitza en fòrums com les Nacions Unides o el Banc Mundial i també en revistes científiques de prestigi. Ha arrelat en el discurs públic com una veritat establerta. Alguns representants dels pobles indígenes l'utilitzen amb escepticisme, conscients de les seves mancances, mentre que altres, per por de soscavar la defensa, han evitat avalar-la. El treball detectivesc dels autors de la recerca ha identificat els orígens de l'afirmació en cites errònies i investigacions mal resumides.
"Hi ha nombroses evidències que els pobles indígenes i els seus territoris són essencials per a la biodiversitat del món, cosa que fa innecessari l'ús d'una estadística que no té suport, com la 'xifra del 80 %'", afirma Álvaro Fernández-Llamazares, científic de l'ICTA-UAB i autor de nombrosos articles sobre les contribucions dels pobles indígenes en el manteniment de la biodiversitat global. "El reconeixement en els cercles polítics que els pobles indígenes tenen un paper fonamental en el suport a la sostenibilitat planetària serà més fort si es basa en proves sòlides", subratlla.
Un dels problemes amb la “xifra del 80 %”, és que suposa que la biodiversitat és quantificable i cartografiable, la qual cosa és en gran part fals. Els autors argumenten que la biodiversitat abasta molt més que el nombre d'espècies i ecosistemes, la qual cosa implica la comprensió d'entrellaçaments complexos entre els humans i la naturalesa no humana. "La diversitat biològica i cultural a les terres i aigües ancestrals dels pobles indígenes ha evolucionat conjuntament al llarg del temps amb la convivència de relacions recíproques, de parentiu i sagrades", afegeix Joji Cariño, assessora principal de polítiques del Programa Forest Peoples. Assignar un valor numèric definitiu a la biodiversitat tergiversa les interaccions dels pobles indígenes amb la biodiversitat i devalua els valors molt més profunds que els pobles indígenes posen als seus territoris. A més, l'assumpció d'aquesta xifra definitiva tanca la porta a futures investigacions sobre la biodiversitat.
"Hi ha llacunes importants en el coneixement relacionat amb la biodiversitat perquè els valors, les perspectives i els sistemes de coneixement dels pobles indígenes s'han ignorat en gran manera en la ciència de la conservació. Es necessita urgentment un enfocament de col·laboració veraç i basat en múltiples evidències entre els pobles indígenes i els científics de la conservació", conclou Pernilla Malmer, assessora sènior del programa SwedBio del Centre de Resiliència d'Estocolm. Valorar genuïnament el coneixement i les pràctiques culturals dels pobles indígenes conduirà a un enfocament més just i eficaç per conservar la biodiversitat del planeta.
Referència:
Fernández-Llamazares Á, Fa JE, Brockington D, Brondízio ES, Cariño J, Corbera E, Farhan Ferrari M, Kobei D, Malmer P, Márquez GYH, Molnár Z, Tugendhat H, Garnett ST (2024) A baseless statistic could harm the Indigenous Peoples it is meant to support. Nature, 633: 32-35. https://www.nature.com/articles/s41467-024-49687-y