L'exposició al verd urbà té efectes desiguals en la salut mental d'homes i dones
L'exposició a les zones verdes urbanes provoca més beneficis en la salut mental de les dones, encara que elles utilitzen aquests espais amb menys freqüència per motius relacionats principalment amb la seguretat.
Aquesta és una de les conclusions d'un estudi liderat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza la relació entre la salut mental i l'exposició a les zones verdes de les ciutats amb una mirada més profunda en les diferències de resultats segons el gènere i el sexe.
L'estudi, publicat recentment a la revista científica Health and Place, determina que els efectes del verd urbà en la salut mental es distribueixen de manera desigual en les dones i els homes. En concret, els resultats apunten que les dones es beneficien més del contacte amb aquest tipus de zones verdes de passeig i lleure, però són menys propenses a fer-les servir que els homes. Això podria ser a causa de la preocupació entre les dones per la seguretat en aquestes àrees urbanes, així com a les normes de gènere i els rols socials. “Aquesta circumstància també es podria explicar pel fet que aquests espais, així com les seves característiques i la seva qualitat, no estan dissenyats i planificats per a les dones de la mateixa manera que per als homes”, explica Marta-Beatriz Fernández Núñez, investigadora de l'ICTA- UAB i primera autora de l’estudi.
L'equip investigador, entre els quals hi ha científics del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), destaca que, des del punt de vista de les polítiques de planificació, cal garantir més equitat i justícia de gènere a l'accés a les àrees verdes urbanes. Per això fan una crida als planificadors i dissenyadors de parcs perquè planifiquin amb cura les noves àrees verdes tenint en compte l'opinió de les dones i els residents, especialment de la mainada.
Els nous programes de planificació han d'incloure dissenys d'elements recreatius, naturals i de seguretat que responguin especialment a les seves necessitats i preferències individuals i socioculturals. “Per exemple, abordar les indicacions ambientals i socials als parcs mitjançant un millor disseny i manteniment podria ajudar a mitigar alguns dels problemes de seguretat més urgents per a les dones”, comenta Fernández-Núñez. A més, els dissenyadors i planificadors podrien incorporar camins adaptats per al pas dels cotxets de nadons i zones de joc per als nens, de manera que tant la canalla com els pares puguin beneficiar-se alhora de la verdor urbana. En cas contrari, les ciutats corren el risc d'excloure els residents.
L'estudi també posa de manifest que la literatura científica existent no fa servir adequadament la terminologia relacionada amb el sexe i el gènere en associació amb els resultats de la salut mental en un entorn de verdor urbà. Per tot això consideren que els estudis futurs han d'analitzar en profunditat les diferències socials de gènere associades a la salut mental i la verdor urbana, i utilitzar la terminologia adequada per assignar correctament les característiques i els usos de la verdor amb els resultats de la salut mental i les seves vies.
Article de referència
Fernández Núñez, M-B., Campos Suzman, L., Maneja, R., Bach, A., Marquet, O., Anguelovski, I., Knobel, P. (2022). Gender and sex differences in urban greenness’ mental health benefits: A systematic review.. Health & Place. https://doi.org/10.1016/j.healthplace.2022.102864