L'acidificació oceànica a la Mediterrània ja dificulta la calcificació del plàncton marí
L'acidificació oceànica provocada per l'activitat humana ja està provocant alteracions en la producció de petxines de plàncton marí a la mar Mediterrània. Aquesta és la conclusió preocupant d'un estudi liderat per l'ICTA-UAB que alerta sobre els impactes de la disminució del pH superficial de l'oceà en la producció de carbonat càlcic del plàncton marí, una situació que impacta negativament en els ecosistemes marins.
L'estudi va descobrir que l'acidificació dels oceans és el factor més important de la disminució de la massa de calcita dels foraminífers
Les emissions de diòxid de carboni (CO2) produïdes per l'activitat humana han augmentat de manera alarmant les darreres dècades. Al voltant del 25 % del CO2 antropogènic ha estat absorbit pels oceans des de la Revolució Industrial, modificant la química de l'aigua i disminuint el pH, fenomen conegut com a acidificació dels oceans.
L'estudi, realitzat en col·laboració amb la Universitat de St. Andrews (Regne Unit), l'Institut Max Planck de Química (MPIC) de Magúncia (Alemanya) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) de Barcelona, i publicat a la revista Nature Portfolio Communications Earth & Environment, avalua l'impacte dels canvis induïts pel CO2 a la mar Mediterrània sobre els foraminífers, un grup concret d'organismes planctònics calcificadors.
Els investigadors van estudiar registres dels darrers dos mil anys en diferents enclavaments del Mediterrani: el mar d'Alborán, davant de la costa de Barcelona i l'estret de Sicília. Van seleccionar la Mediterrània occidental com a zona d'estudi, ja que es tracta d'una regió especialment afectada per la pressió antropogènica i el canvi climàtic. A causa de la seva elevada alcalinitat i de la ràpida circulació de les masses d'aigua a la conca, les aigües mediterrànies són molt propenses a absorbir CO2 antropogènic, cosa que ha provocat un descens del pH en 0,08 unitats des de la Revolució Industrial, amb l’afectació consegüent a la calcificació biogènica del plàncton marí.
Els foraminífers és un tipus comú de zooplàncton calcificador marí que viu a la part superior de l'oceà, molt sensible als canvis climàtics i ambientals. Aquests organismes unicel·lulars construeixen una closca, de diversos centenars de micròmetres de mida, que està feta de carbonat càlcic. Tot i l'extrema robustesa de la closca, aquestes estructures de calcita són molt sensibles als canvis en la química de l'aigua de mar, cosa que les converteix en una eina ideal per estudiar els impactes a llarg termini de les alteracions del carboni en els ecosistemes marins. "L'estudi demostra que l'impacte del CO2 ja es deixa notar a la química de les closques dels organismes calcificadors planctònics", explica Sven Pallacks, autor principal de l'estudi. Això es reflecteix en una disminució accelerada del pes de les petxines al llarg del segle XX. Per contra, abans de la Revolució Industrial, les petxines dels foraminífers planctònics eren més pesants, sense que mostressin una gran variabilitat de pes al llarg del temps.
L'estudi va descobrir que l'acidificació dels oceans causada per les emissions antropogèniques és el factor més important de la disminució de la massa de calcita dels foraminífers, mentre que l'escalfament dels oceans potencialment mitiga aquest efecte.
"Es demostra així l'alteració, a tota la conca, de la producció de calcita marina sota l'augment de les concentracions atmosfèriques de CO2 i l'acidificació de les aigües superficials a la mar Mediterrània", explica Patrizia Ziveri, oceanògrafa de l'ICTA-UAB.
En reconstruir els registres, van avaluar l'impacte de l'acidificació sobre la calcificació dels foraminífers planctònics. No obstant això, els resultats poden extrapolar-se a altres organismes planctònics calcificadors que viuen a les aigües superficials de la Mediterrània, com els cocolitòfors o els pteròpodes, que tenen un paper important en la modulació del CO2 atmosfèric.
Els resultats de l'estudi indiquen que l'acidificació antropogènica de l'oceà a la superfície del mar Mediterrani va perjudicar la calcificació dels foraminífers durant el segle XX. Atès que el plàncton calcificador és un component fonamental tant en la constitució de la xarxa tròfica marina com del cicle biogeoquímic, l'acidificació tindria efectes negatius sobre els serveis que ofereixen els ecosistemes marins, inclosa la regulació del clima, el funcionament dels ecosistemes oceànics i la seguretat alimentària, cosa que posa en relleu una vegada més la importància de la mitigació del canvi climàtic mitjançant una reducció dràstica de les emissions de CO2.
Referència
Pallacks, S., Ziveri, P., Schiebel, R. et al. Anthropogenic acidification of surface waters drives decreased biogenic calcification in the Mediterranean Sea. Commun Earth Environ 4, 301 (2023). https://doi.org/10.1038/s43247-023-00947-7