L’ICTA-UAB participa a la presentació del 1er Informe d’avaluació de canvi climàtic al Mediterrani
La investigadora de l’ICTA-UAB Patrizia Ziveri va participar a la presentació del 1r Informe d’avaluació científica sobre el canvi climàtic i mediambiental a la Mediterrània (MAR1) del (MedECC) en el que hi ha col·laborat.
La presentació va anar a càrrec de Hugo Morán, secretari d’Estat de Medi Ambient al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, i Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya.
El 1r Informe d’Avaluació científica sobre el canvi climàtic i mediambiental a la Mediterrània (MAR1), aplega el millor coneixement científic disponible sobre el canvi climàtic i ambiental, així com els riscos associats, a la conca mediterrània, adreçat als responsables polítics, les parts interessades i els ciutadans. L’estudi, que inclou un resum dirigit específicament a responsables polítics amb missatges clau per a cadascun dels àmbits, l’ha elaborat el Grup d’Experts en Canvi Climàtic i Ambiental al Mediterrani (MedECC), una plataforma científica independent formada per 187 investigadors de 25 països. Entre aquests experts hi ha la professora d’investigació ICREA a l’ICTA-UAB Patrizia Ziveri.
Els experts analitzen els factors de canvi d’origen climàtic, i conclouen que la conca mediterrània s’està escalfant un 20 % més de pressa que la mitjana global i que el 2040 la temperatura mitjana al Mediterrani pujarà 2,2 ºC per sobre de la temperatura preindustrial i 0,7 ºC per sobre del que es va acordar al Tractat de París. En conseqüència, per cada grau d’escalfament, la pluja disminuirà un 4 %. Pel que fa al nivell del mar, podria pujar més de 90 cm el 2100.
Entre els factors de canvi no climàtics que s’analitzen a l’informe hi ha l’augment de la pol·lució de l’aire i de l’aigua, la urbanització i la degradació del sòl, així com la reducció de les terres de conreu. Els experts han calculat que el 2050 els camps de cereals disminuiran un 17%. Un altre dels efectes calculats per al 2100 és que es doblaran les zones cremades.
En relació amb les zones costaneres, l’augment del nivell del mar tindrà impacte en les infraestructures, així com en l’herència cultural, i provocarà la pèrdua de terrenys agrícoles a causa de la salinització. D’altra banda, s’estima que més de 180 milions de persones patiran escassetat d’aigua.
L’informe també analitza l’augment de la sobrepesca i l’entrada d’espècies invasores que amenacen la biodiversitat marina. El 90 % de les poblacions de peixos que es comercialitzen ja estan sobreexplotades. L’estudi estima que un 40 % de les espècies endèmiques de peixos s’extingiran i que el 20 % de les espècies marines es perdran el 2050.
Aquests factors també tindran efectes en la salut de les persones, que es veurà afectada per l’impacte de les onades de calor i la pol·lució, amb un augment de les malalties degudes a la transmissió per vectors o per la manca d’aliments. En general, els efectes de la pol·lució es veuran amplificats a causa de l’augment de la temperatura.