Els científics qüestionen els projectes de mitigació del canvi climàtic als països en desenvolupament
L’investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), el Dr. Esteve Corbera, i el Dr. Adrian Martin de la Universitat d’East Anglia han co-editat un número especial de la revista Environment and Planning A (Octubre 2015), en la qual es debat extensament sobre les implicacions de reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle mitjançant projectes energètics o de gestió de l’ús del sòl al Sud global. Milers d’aquests projectes s’han desenvolupat arreu del món durant la primera fase de compliment del Protocol de Kyoto, i a les portes de la propera cimera de la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides a París (Desembre 2015), és un bon moment per reflexionar i valorar els efectes d’aquests projectes. El Sud global inclou tots aquells països que no estan inclosos a l’Annex I de la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides i que, majoritàriament, aplega les economies emergents de l’Àsia, l’Àfrica i Amèrica Llatina i la resta de països en desenvolupament.
El conjunt d’articles publicats estan liderats per investigadors dels Estats Units, Canadà, Austràlia i el Regne Unit, i co-desenvolupats amb les respectives contraparts als països d’estudi. Entre els efectes principals sobre les persones participants en els projectes i el medi ambient, es destaquen impactes positius sobre els ingressos i els mercats locals de treball, però alhora una manca de capacitació i enteniment sobre l’objectiu últim dels projectes, que és la mitigació del canvi climàtic global mitjançant l’intercanvi de drets d’emissió.
En aquest sentit, els articles posen en dubte la contribució real a la reducció d’emissions. En general doncs, el conjunt d’articles publicats ens plantegen la incòmoda pregunta si cal seguir donant suport a polítiques i projectes de reducció d’emissions al sud global quan aquests projectes estan, per una banda, afavorint que empreses i governs del Nord redueixin les seves emissions a costos més baixos, però alhora resulten en alguns efectes positius en la seva dimensió econòmica i social. En altres paraules, per què és o no és ambientalment i socialment just mitigar les emissions fora dels països que més contaminen? , i qui té en última instància la legitimitat per contestar la pregunta i continuar promovent o cancel·lar aquests projectes?
Llegeix el número especial aquí