El planeta està en perill: la IPBES presenta opcions per aconseguir el canvi transformador urgentment necessari

L'Informe d'Avaluació de la IPBES sobre les Causes Subjacents de la Pèrdua de Biodiversitat i els Factors Determinants del Canvi Transformador i les Opcions per Aconseguir la Visió sobre la Biodiversitat per al 2050 -també conegut com a Informe sobre el Canvi Transformador- es basa en l'Informe d'Avaluació Mundial de la IPBES del 2019 ia l'Informe d'Avaluació sobre Valors de la IPBES del 2022, en què es va constatar que l'única manera d'assolir els objectius mundials de desenvolupament és a través del canvi transformador.

L'informe, elaborat al llarg de tres anys per més de 100 experts destacats de 42 països de totes les regions del món, entre els quals Victoria Reyes-García de l’ICTA-UAB, explica què és el canvi transformador, com es produeix i com accelerar-lo en nom del món just i sostenible. L'experiència de Victoria Reyes-García a l'àmbit del coneixement indígena i local, i la seva importància en la gestió canvi transformador ha estat fonamental. 

«El canvi transformador per a un món just i sostenible és urgent, perquè s'està tancant ràpidament la finestra d'oportunitat per aturar i revertir la pèrdua de biodiversitat i impedir que es desencadeni el declivi potencialment irreversible i el col·lapse previst de les funcions clau dels ecosistemes», va afirmar la professora Karen O'Brien (Noruega/EUA),

Copresidenta de l'Avaluació juntament amb el professor Arun Agrawal (Índia i els EUA) i el professor Lucas Garibaldi (Argentina). «Segons les tendències actuals, hi ha un risc greu que es produeixin diversos punts d'inflexió biofísics irreversibles, com la desaparició dels esculls de corall de baixa altitud, l'extinció de la selva amazònica i la pèrdua de les capes de gel de Groenlàndia i l'Antàrtida occidental. El canvi transformador és necessari perquè la majoria dels enfocaments passats i actuals de la conservació, que pretenen reformar els sistemes abans que transformar-los, no han aconseguit aturar ni invertir el declivi de la natura a tot el món, cosa que té greus repercussions per a la economia mundial i el benestar humà.»

Retardar les accions per aturar i invertir la pèrdua de biodiversitat al món, encara que només sigui una dècada, costarà el doble que actuar ara. Actuar immediatament també pot generar oportunitats importants de negoci i innovació a través d'enfocaments econòmics sostenibles, com l'economia positiva per a la natura, l'economia ecològica i l'economia centrada en la Mare Terra. Segons estimacions recents, es podrien generar més de 10 bilions de dòlars nord-americans en valor d'oportunitats empresarials i 395 milions de llocs de treball a tot el món d'aquí al 2030.

L'informe que dilluns va ser aprovat a Windhoek (Namíbia) pel Plenari de la IPBES, compost pels seus 147 governs membres, defineix el canvi transformador com a canvis fonamentals en tot el sistema de visions (formes de pensar, saber i veure); estructures (formes d'organitzar, regular i governar) i pràctiques (formes de fer, comportar-se i relacionar-se). Les configuracions dominants actuals de visions, estructures i pràctiques perpetuen i reforcen les causes subjacents de la pèrdua de biodiversitat i el declivi de la natura. Transformar-les és fonamental per complir els compromisos globals per un món just i sostenible.

«Promoure i accelerar el canvi transformador és essencial per assolir els 23 objectius orientats a l'acció del Marc Mundial de Biodiversitat de Kunming-Montreal per al 2030 i els quatre objectius del mateix marc per al 2030, així com per assolir la Visió 2050 per a la Biodiversitat, que descriu un món on tota la vida pugui prosperar», va dir el professor Agrawal.

Les causes subjacents de la pèrdua de biodiversitat identificades per l’informe són la desconnexió de les persones amb la naturalesa i la dominació sobre la naturalesa i altres persones; la concentració desigual de poder i riquesa; i la priorització dels guanys individuals i materials a curt termini.

«Per complex i difícil que sigui abordar aquestes causes subjacents de la pèrdua de biodiversitat, continua sent possible», va afirmar el professor Garibaldi. «La història ens ha demostrat que les societats es poden transformar a gran escala, com va passar durant la Revolució Industrial.

Encara que aquella època va comportar terribles costos mediambientals i humans, és la prova que un canvi fonamental i sistèmic és possible, encara que es va produir en un període de temps molt més llarg que el que necessitem ara mateix per al canvi transformador en pro d'un món just i sostenible ».

Els autors han creat i analitzat una base de dades amb centenars d’estudis de casos diniciatives de tot el món amb potencial transformador. La seva anàlisi mostra que els resultats positius per a diversos indicadors econòmics i mediambientals es poden produir en una dècada o menys. L'anàlisi també demostra que les iniciatives que aborden un nombre més gran de factors indirectes de la pèrdua de biodiversitat i el declivi de la naturalesa, i aquelles en què diversos actors treballen junts, condueixen a resultats més positius per a les societats, les economies i la naturalesa.

Principis i obstacles

L'informe identifica quatre principis per guiar un canvi transformador deliberat: equitat i justícia; pluralisme i inclusió; relacions respectuoses i recíproques entre els éssers humans i la naturalesa; i aprenentatge i acció adaptatius.

Referint-se als obstacles que impedeixen el canvi transformador i reforcen l’estatus quo, la professora O'Brien va afirmar: «Les repercussions de les accions i els recursos dedicats a impedir el canvi transformador, per exemple, mitjançant la pressió de grups d'interès o la corrupció, eclipsen actualment els dedicats a la conservació i ús sostenible de la biodiversitat».

L'informe també identifica cinc reptes globals per al canvi transformador: les relacions de dominació sobre la natura i les persones, especialment les que van sorgir i es van propagar a les èpoques colonials i que persisteixen en el temps; les desigualtats econòmiques i polítiques; les polítiques inadequades i les institucions inadaptades; les pautes de consum i producció insostenibles, inclosos els hàbits i les pràctiques individuals; així com l’accés limitat a tecnologies netes i la descoordinació dels sistemes de coneixement i innovació.

«Les causes subjacents de la pèrdua de biodiversitat i el deteriorament de la naturalesa també creen desigualtats i injustícies», va afirmar el professor Agrawal. «Aquells que més s’han beneficiat de les activitats econòmiques associades amb el dany a la natura, en particular els actors adinerats, tenen més oportunitats i recursos per generar canvis. Fer-ho involucrant altres persones en processos de presa de decisions equilibrats pot alliberar tant la capacitat d'acció com els recursos per crear canvis».

Cinc estratègies

L'informe sobre el canvi transformador, que abasta perspectives i proves procedents de diversos sistemes de coneixement, disciplines i enfocaments, destaca cinc estratègies clau i accions associades que tenen efectes complementaris i sinèrgics, i que els països i les persones poden dur a terme per impulsar un canvi transformador deliberat en nom de la sostenibilitat mundial.

1. Conservar, restaurar i regenerar llocs de valor per a les persones i la natura que exemplifiquin la diversitat biocultural: això inclou centrar-se en llocs de diversitat biocultural, on les accions basades en el lloc, com ara les activitats de restauració, també poden reforçar els valors culturals, la producció sostenible i la biodiversitat. Un exemple n'és el Programa de Silvicultura Comunitària del Nepal, que integra la política forestal descentralitzada en les necessitats, opinions i pràctiques de les comunitats locals per restaurar i gestionar els boscos degradats.
    
2. Impulsar un canvi sistemàtic i integrar la biodiversitat als sectors més responsables del declivi de la natura: els sectors de l'agricultura i la ramaderia, la pesca, la silvicultura, les infraestructures i el desenvolupament urbà, la mineria i els combustibles fòssils són els sectors que contribueixen significativament a les pitjors repercussions per a la natura. Els enfocaments transformadors, com ara l'ús multifuncional i regeneratiu del sòl, poden promoure una sèrie de beneficis per a la natura i les persones. «Diversos estudis han suggerit que augmentar la biodiversitat, protegir els hàbitats naturals i reduir els insums externs als paisatges agrícoles pot millorar la productivitat dels cultius, per exemple, en augmentar l'abundància i diversitat de pol·linitzadors», va afirmar el professor Garibaldi.
    
3. Transformar els sistemes econòmics per a la naturalesa i l'equitat: Les subvencions públiques explícites globals als sectors que impulsen el deteriorament de la naturalesa van oscil·lar entre 1,4 bilions i 3,3 bilions per any el 2022, i el finançament públic total per a subvencions ambientalment perjudicials ha augmentat un 55% des del 2021. S'estima que entre 722 mil milions i 967 mil milions per any són necessaris per gestionar la biodiversitat de manera sostenible i mantenir la integritat dels ecosistemes. Actualment, es gasten 135 mil milions per any en la conservació de la biodiversitat, deixant una bretxa de finançament de biodiversitat de 598-824 mil milions per any. Algunes de les accions que es podrien prendre per avançar en les transformacions necessàries inclouen: internalitzar els costos ambientals i utilitzar la comptabilitat de costos reals, reformar les subvencions als sectors que contribueixen a la pèrdua de biodiversitat i el deteriorament de la naturalesa, reconsiderar els deutes globals, un compromís positiu més gran del sector privat, establir la sostenibilitat com un principi fiscal central, i redefinir els objectius, mètriques i indicadors per reconèixer les dimensions socials (inclosa la cultural), econòmiques i ambientals, així com els diferents valors de la natura.
    
4. Transformar els sistemes de governança perquè siguin inclusius, responsables i adaptables: Integrar la biodiversitat en les polítiques sectorials i la presa de decisions, implicar una diversitat més gran d'actors i fer que aquests rendeixin comptes són elements importants a l'hora de transformar els sistemes de governança per obtenir resultats més justos i sostenibles per a les persones i la natura. Un exemple d’aquest tipus d’enfocament de la governança és la gestió espacial basada en els ecosistemes de la Reserva Marina de les Galápagos, que recolza la pesca i el turisme sostenibles, vitals per a més de 30.000 residents i 300.000 visitants anuals.
    
5. Transformar les perspectives i valors per reconèixer la interconnexió entre els éssers humans i la naturalesa: molts comportaments humans són habituals, apresos en condicions socials i ambientals, però es poden canviar l'èmfasi en els comportaments desitjats i donar-los suport amb polítiques específiques pot catalitzar i mantenir noves normes i comportaments socials. Conrear sentiments de connexió amb la natura també és important, igual que l'aprenentatge i l'educació transformadors, les activitats experiencials basades en la naturalesa i la cocreació de coneixements, inclosos els coneixements indígenes i locals.