Adhesió al manifest SOMMa pel reconeixement equitatiu de les dones en investigació

Les entitats i persones que signem aquest manifest, afavorit per l'Alianza de Centros de Excelencia Severo Ochoa y Unidades de Excelencia María de Maeztu (SOMMa), ens adrecem a la comunitat acadèmica i científica per advocar per l'increment del nombre de dones candidates a les diferents convocatòries de premis de recerca del nostre país.

A títol d'exemple detallem la situació dels Premis Nacionals de Recerca, assimilable a convocatòries de prestigi equivalents nacionals/internacionals de diferents àmbits de recerca.

Hem pres com a referència la informació sobre l'històric de premis nacionals de recerca (fins al 2023) disponible a la web del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, i la informació que acaba de ser incorporada sobre els premis de recerca concedits a la convocatòria de 2024 .

A l'any 2023, cap Premi Nacional de Recerca va ser atorgat a una dona. A l'edició de 2024, 12 dels 20 premis han estat concedits a dones (5 en la categoria sènior i 7 a la de joves). Si bé el resultat del 2024 pogués ser esperançador, lamentablement, l'historial de guardons no deixa de ser preocupant pel que fa a la representació de Gènere.

Cap dona ha estat encara guardonada al:

• Premi Nacional de Recerca “Enrique Moles“, a l'àrea de Ciència i Tecnologia Químiques (de 12 premis des de 2001),

Aquesta situació no reflecteix la participació i les contribucions científiques d'investigadores en aquest àmbit, i constata una profunda bretxa de gènere que cal abordar amb urgència. Cal destacar que a la resta de disciplines dels Premis Nacionals de Recerca la presència d'investigadores premiades és igualment baixa:

• Premi Nacional de Recerca Blas Cabrera, a l'àrea de Ciències Físiques, dels Materials i de la Terra (des del 2001): 1 dona guardonada, el 2024 (de 12 premis).
• Premi Nacional de Recerca “Pascual Madoz“, a l'àrea de Dret i Ciències Econòmiques i Socials (des del 2002): 2 dones guardonades (de 12 premis).
• Premi Nacional de Recerca “Gregorio Marañón”, a l'àrea de Medicina i Ciències de la Salut (des del 1997): 2 dones guardonades (de 14 premis).
• Premi Nacional de Recerca “Alejandro Malaspina“, a l'àrea de Ciències i Tecnologies dels Recursos Naturals (des del 2001): 1 dona guardonada (de 12 premis).
• Premi Nacional de Recerca "Julio Rey Pastor", a l'àrea de Matemàtiques i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (des de 2001): 1 dona guardonada (de 12 premis).
• Premi Nacional "Leonardo Torres Quevedo" a l'àrea d'Enginyeries (des de 1983): 2 dones guardonades (de 19 premis, un doble).
• Premi Nacional de Recerca Juan de la Cierva, a l'àrea de Transferència de Tecnologia (des de 2001): 3 dones guardonades (de 12 premis).
• Premi Nacional de Recerca “Santiago Ramón y Cajal“, a l'àrea de Biologia (des de 1982): 5 dones guardonades (de 20 premis, 3 dobles).
• Premi Nacional de Recerca “Ramón Menéndez Pidal” a l'àrea d'Humanitats (des de 1983): 6 dones guardonades (de 19 premis, 2 dobles).

Els Premis Nacionals de Recerca, igual que la gran majoria de premis d'alt nivell nacionals/internacionals, segueixen un procés de nominació externa per part de membres reconeguts de la comunitat científica (centres de recerca, universitats, associacions i col·legis professionals o grups personal investigador de reconegut prestigi).

La quantitat de nominacions d'investigadores rebudes als Premis Nacionals de Recerca és històricament baixa i reflecteix aquesta desigualtat. Com a exemple, a la convocatòria 2023 de Premis Nacionals de Recerca, del total de 114 candidatures presentades, només 24 van ser de dones, sent minoritàries en tots els àmbits, cosa que no concorda amb la presència femenina (nombre i percentatge d'investigadores) en aquestes disciplines científiques.

Tot i això, en els Premis Nacionals de 2024 hi ha hagut canvis significatius en la convocatòria que ha inclòs mesures de foment de presentació de candidatures de dones investigadores, que haurien contribuït al notable increment de dones investigadores premiades el 2024.

És evident que hi ha un problema sistèmic que restringeix la participació i el reconeixement de les contribucions científiques de les dones investigadores, que no està limitat als premis nacionals de recerca sinó al conjunt general de premis orientats a destacar carreres investigadores de prestigi.

És fonamental que tots els processos vinculats als premis de recerca incorporin veritablement la diversitat. Així no només reconeixem l'excel·lència individual, sinó que també promovem un entorn més equitatiu i enriquidor per a la investigació científica, i perfils professionals inspiradors per a les generacions joves, i en particular per a les dones.

Necessitem que totes les parts interessades assumeixin un compromís amb l'equitat de gènere a la ciència i la investigació. L'esforç col·lectiu de la comunitat acadèmica i científica serà el que aconsegueixi superar les barreres que limiten el potencial de les dones a l'àmbit científic i construir un futur més inclusiu i equitatiu, on totes les persones tinguin igualtat d'oportunitats per contribuir a l'avenç del coneixement i al reconeixement de les seves contribucions.

Per tant, les entitats i persones que signem aquest manifest instem les organitzacions que concedeixen premis de reconegut prestigi en l'àmbit de la R+D+i a nivell espanyol, i les organitzacions responsables de la selecció i presentació de candidatures, a continuar debatent, promovent i prenent mesures per garantir una representació equitativa de gènere en els processos de nominació per a premis de recerca i avaluació.

 

Entitats signants del “Manifiest pel reconeixement equitatiu de les dones en investigació”

• Alianza de Centros de Excelencia Severo Ochoa y Unidades de Excelencia María de Maeztu (SOMMa)
• Asociación de Mujeres Investigadoras y Tecnólogas
• Confederación de Sociedades Científicas de España
• Federación de Asociaciones Científico Médicas