El Joan Girbau es va llicenciar a la Universitat de Barcelona el 1964 i s'hi va doctorar el 1971. Del 1970 al 1971 va ser becari al Collège de France, on va treballar amb el profesor Lichnerowicz. S'incorporà a l'Autònoma el 1972 i esdevingué catedràtic el 1976. Pertany al grup de persones que als anys 70 i 80 van transformar, enfortir i homologar la recerca i la docència  en matemàtiques que es feia a Catalunya.

Va ser el fundador del grup de recerca en Geometria Diferencial de la Universitat Autònoma, un grup nombrós que actualment té un gran reconeixement internacional. Va ser distingit amb la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic atorgada pel Govern de la Generalitat de Catalunya el 1997.

Era una persona polifacètica i els seus interessos no es van limitar a la geometria diferencial sinó que també va fer incursions en la física, especialment en la teoria de la relativitat, astronomia, etc. És molt reconegut com a estudiós i constructor de rellotges de sol, en particular el de la façana de la nostra Facultat de Ciències. Li agradava dir que els seus rellotges teníen 30 mil anys de garantia. Fins  i tot va dissenyar i construir un zenitògraf solar, un aparell que indica a cada moment el punt de la terra que té el sol en el seu zènit.

A banda de la seva activitat de recerca, amb nombrosos articles publicats en revistes de prestigi, va destacar com a professor i com a divulgador. És molt reconegut el seu llibre Geometria Diferencial i Relativitat, que la Societat Catalana de Matemàtiques acaba de reeditar, i alguns articles seus de divulgació. Els seus alumnes el recorden com un gran professor, entusiasta, que disfrutava amb les seves classes, en les quals posava sempre un toc d'humor.  Va impartir una assignatura de campus d'astronomia (destinada a tots els estudiants de l'Autònoma), que podeu trobar aquí.

Era molt aficionat a la música  i juntament amb la seva dona, la Montserrat Roura, va fer viatges  arreu d'Europa per escoltar òperes. També tocava l'acordió i la flauta. En jubilar-se va trobar temps per escriure dues novel·les publicades: L'home de la campana, dedicada a Gauss, i Memòries de Delft. També havia escrit una novel·la inspirada en la figura de mossèn Cinto Verdaguer i estava embrancat en una altra novel·la.

Fou sempre una persona positiva que intentava ajudar els companys i fer funcionar les institucions. Això el va portar a ser director del Departament de Matemàtiques de la UAB, President de la Societat Catalana de Matemàtiques i va ser membre de l'IEC des del 1990.

La presència del Joan Girbau al Departament ens ha marcat a tots nosaltres, els seus companys, i el recordarem sempre com una gran persona i un gran amic. Podem resumir la seva personalitat dient simplement que era genial.

Póster dedicat a Joan Girbau, en ocasió de l'acte de benvinguda com a professor emèrit, l'any 2012.