Extensive land use, the best strategy for reversing depopulation and protecting nature

Als anys 20 del segle passat, Espanya presentava un mapa on la població es repartia per tot el territori amb un mosaic de conreus, bestiar i prats. Avui, aquesta imatge ha canviat radicalment i les zones rurals a Espanya, segons dades de l’INAP, ja han perdut 5,3 milions d'habitants entre 1960 i 2021. Davant d’aquest escenari, un dels grans objectius de la política actual ha estat revertir aquesta situació. Tot i això, en un moment de crisi de biodiversitat, fer retornar gent a l’entorn rural pot ser vist com una amenaça per la conservació de la natura. Hi ha algun escenari que permeti compatibilitzar ambdós reptes? Per primer cop, la ciència ha analitzat aquesta qüestió des de la perspectiva de l’ecologia i conclou que l’escenari més favorable per assolir els dos objectius és fer un ús extensiu del territori. Aquesta és la principal conclusió d'un article de revisió publicat recentment a la revista People and Nature de la British Ecological Society que, liderat pel CREAF i la UAB, ha reunit també experts d'altres institucions.

“Veiem que potenciar activitats extensives fa que la gent pugui romandre a poblacions petites, perquè dona oportunitats de feina i comerç local. Però, alhora, també poden tenir un impacte positiu en l’entorn natural o, almenys, minimitzar-ne els negatius, afavorint el silvopastoralisme i la seva capacitat de reduir el risc d’incendi, o  l’agroecologia, que proveeix d’aliments a la població, però també disminueix la contaminació al sòl i a les aigües”, explica Paco Lloret, investigador del CREAF i de l'Àrea d'Ecologia del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia de la UAB i primer autor de l'estudi. L'ús extensiu engloba un ampli ventall d'activitats amb repercussions positives sobre l'entorn natural i social potenciant una economia local i sostenible, mitjançant l'agroturisme, per exemple amb rutes per observar ocells; la ramaderia extensiva i el silvopastoralisme, que mantenen prats, espècies d'ocells i papallones autòctones; l'agricultura ecològica o regenerativa, que redueix els fertilitzants químics i disminueix els contaminants, reviu la terra i captura més CO₂ al sòl, o la diversificació de les energies renovables solar i eòlica pel territori. Alhora s’hi inclouen iniciatives per recuperar els processos naturals, com ara potenciar les cobertes vegetals.

Per arribar a aquesta conclusió, els autors han creat una nova metodologia amb què han analitzat  cinc escenaris diferents a zones de l'interior d’Espanya: (1) continuar com fins ara i no dur a terme cap estratègia, la qual cosa suposa mantenir les polítiques que porten a l'abandó i que generen diferents impactes ambientals; (2) implementar polítiques exclusivament conservacionistes per incrementar els espais naturals; (3) potenciar activitats intensives, per exemple grans extensions de monocultius, ramaderia intensiva o instal·lacions energètiques i indústries basades en el carbó; (4) mantenir el paisatge tal com està distribuït actualment, de manera que es preservin els hàbitats naturals, de cultius i de pastures com els trobem avui dia, o, finalment, (5) promoure un ús extensiu del territori. Amb aquests escenaris han avaluat, revisant la literatura científica sobre aquest tema a Espanya, si milloren o empitjoren cinc indicadors ecològics: biodiversitat, emmagatzematge de CO₂, contaminació, reserves d'aigua i conservació del sòl, així com la tendència demogràfica en les àrees rurals, és a dir, si la població creix, disminueix o es manté. “L'anàlisi no s'ha focalitzat en localitats concretes”, puntualitza Lloret.

No hi ha una solució universal

“Els nostres resultats indiquen que no hi ha una solució que ‘tregui un excel·lent’ en tots els indicadors, però l'ús extensiu del territori és l'opció que mostra una tendència més positiva, tant en l'indicador de població com en els ecològics”, apunta l'investigador del MNCN-CSIC Fernando Valladares. A més, aquest escenari es pot combinar amb uns altres, tot depèn del nostre objectiu i la realitat de cada zona. “Aquesta metodologia precisament ens ajuda a analitzar què passa si prenem una via o una altra”, comenta Lloret. Per exemple, si el nostre objectiu principal és preservar determinades espècies d'un parc natural, doncs allà la prioritat és implementar polítiques de conservació, i això pot implicar restringir-hi l'activitat humana. Com a resultat d'aquesta acció, els indicadors de biodiversitat, reserves d'aigua i conservació del sòl augmentaran molt, “però hem de tenir en compte que en aquest escenari la tendència de la població és negativa”, explica Lloret.

L'opció de la intensificació és la que treu pitjor nota en tots els indicadors ambientals, ja que, entre altres coses, augmenta la contaminació i eleva la quantitat de nitrats en el sòl, redueix la biodiversitat als ecosistemes i provoca la pèrdua d'insectes i pol·linitzadors, i disminueix les reserves d'aigua, sense generar un augment de la població. “És cert que la intensificació pot augmentar la població, però no tant com en el cas de les activitats extensives, i, a més, aquesta millora sovint és transitòria”. Respecte a l'opció de continuar com fins ara i no fer res, els autors assenyalen que no se soluciona el problema de la despoblació, que continua a un ritme accelerat.

Pel que fa a l’escenari de mantenir estàtics els hàbitats, els autors expliquen que tot i que s’observa una tendència positiva en diversos indicadors, no és la millor estratègia. El motiu? Els ecosistemes són dinàmics i no una postal fixa. Per exemple, avui dia tenim un context climàtic i de contaminació molt diferent dels anys 20 del segle passat, on hi havia molta pressió sobre el territori per la sobreexplotació ramadera, l'activitat agrària, els regadius o l'extracció de fusta, que va provocar desforestació i erosió del sòl. Però per altra banda, tenim elements de la nostra biodiversitat, com certes espècies d’aus, com l’arpella cendrosa, i papallones que necessiten espais més oberts, que són herència de la interacció . El que sí que és important és que "per mirar al futur és clau saber com van modificar el paisatge els nostres avantpassats i les espècies lligades a la història cultural; entendre el seu origen també ens pot ajudar a preservar-les actualment", explica Adrián Escudero, investigador de la Universitat Rey Juan Carlos.

“Esperem que els gestors del territori utilitzin la metodologia que hem desenvolupat quan prenguin decisions per reduir l'abandó rural”, finalitza Lloret.

La recerca la signen Paco Lloret, com a primer autor del CREAF i de la UAB; Adrián Escudero, investigador de la Universidad Rey Juan Carlos; Joan Lloret del Instituto de Geociencias-CSIC i la Universidad Complutense de Madrid, i Fernando Valladares del Museo Nacional de Ciencias CSIC.

Article de referència: Lloret, F., Escudero, A., Lloret, J., & Valladares, F. (2024). «An ecological perspective for analysing rural depopulation and abandonment». People and Nature, 6, 490–506. https://doi.org/10.1002/pan3.10606