UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Cada cop un major número de pacients ancians són ingressats a les Unitats de Crítics i això fa que sigui important avaluar el seu pronòstic per poder prendre decisions importants respecte a la instauració de terapèutiques (l'ingrés a aquestes unitats, la reanimació, la ventilació mecànica...). L'objectiu seria no limitar els tractaments indicats a la gent d'edat però tampoc fer tractaments fútils (innecessaris i sense benefici donada la situació del malalt) amb tot el patiment que se'n pot derivar. A la literatura, alguns estudis realitzats a Unitats de Cures Intensives mostren que el pronòstic dels pacients empitjora amb l'edat, mentre que d'altres apunten a que la severitat de la malaltia és el factor pronòstic més important. Pràcticament no hi ha estudis a aquest respecte en Unitats de Semicrítics, també anomenades Unitats de Cures Intermitges, que venen a ser un nivell intermedi entre la Unitat de Cures Intensives convencional i la sala d'hospitalització.

L'objectiu de l'estudi ha estat avaluar el pronòstic a curt i llarg termini dels pacients ancians ingressats en una Unitat de Semicrítics i identificar factors que permetin predir el pronòstic dels malalts. Es van incloure 412 pacients adults atesos en aquesta unitat (el 61% majors de 65 anys), recollint les següents característiques a l'ingrés: edat, diagnòstic, comorbilitat (és a dir, altres malalties del pacient), autonomia per a realitzar les activitats de la vida diària, severitat de la malaltia i intensitat terapèutica. Es va fer el seguiment dels pacients a l'alta i 2 anys després de l'ingrés. Les úniques diferències estadísticament significatives en els grups d'edat respecte al pronòstic van ser: una major estada hospitalària en els pacients de 65 a 80 anys i una major mortalitat als 2 anys en els majors de 65. La mortalitat hospitalària va dependre bàsicament de la malaltia aguda (diagnòstic, severitat i intensitat terapèutica), però el pronòstic a llarg termini en els ancians va dependre de les patologies associades i l'autonomia per a realitzar les activitats de la vida diària.

Els resultats de l'estudi suggereixen que a l'ingrés en una Unitat de Crítics s'ha de fer una valoració integral dels malalts ancians que inclogui no tan sols aspectes relacionats amb la malaltia que provoca l'ingrés sinó també investigar sobre l'estat previ del pacient.