UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L'article pretén mostrar diferents tipus de comportament dels incendis en dos entorns molt propers, en els quals s'han identificat dos models d'ignició. Aquests entorns analitzats constitueixen dos prototipus de paisatges mediterranis diferents a Catalunya: el model d'incendis periurbans, que s'identifica amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i el model d'incendis rurals, caracteritzat per la comarca del Bages. La comparació entre aquests dos àmbits es va portar a terme a partir de la compilació d'una bases de dades alfanumèrica i espacial sobre les ignicions que van tenir lloc tant a l'AMB com a la comarca del Bages durant el període 1987-1998. L'anàlisi de les dades ha permès caracteritzar i identificar els problemes que han d'afrontar l'AMB i la comarca del Bages i justifiquen, alhora, la periurbanitat en el primer cas i els trets més rurals en el segon. Aquests problemes es poden resumir en tres punts:

- L'ús que es fa del territori és diferent. L'AMB es caracteritza per un dens ús del territori que ha vertebrat l'espai i que afavoreix la proliferació de les ignicions en espais força localitzats. El Bages no té la mobilitat tan densa ni la fragmentació de l'AMB, i per tant és més difícil controlar les ignicions

- L'estructura del territori és diferent: L'AMB es caracteritza per una gran fragmentació i el Bages per una major continuïtat de les masses forestals

- Les actuacions de prevenció realitzades en tots dos àmbits són diferents. L'AMB disposa d'un potent dispositiu de prevenció, específic per l'àrea d'actuació del Patronat Metropolità a més de la seva participació en els plans de prevenció que afecten a tot el territori català. El Bages, en canvi, participa del sistema de prevenció general aplicat per tot el territori català.

L'AMB sembla que té prou ben solucionada la prevenció de la propagació, ja que tot i la perillositat d'algunes de les masses de vegetació que la configuren, les estadístiques d'incendis dels darrers anys, demostren l'eficàcia en el control de les ignicions, ja que es tenen ben localitzades. De totes maneres, ha de lluitar encara per a reduir l'elevat nombre d'ignicions que afecten les zones d'interfase urbana-forestal. El Bages s'afronta a un problema molt més complex i que és general als boscos de la Mediterrània: l'increment de superfície forestal sense gestionar. No es pot lluitar directament contra determinats aspectes naturals que influencien en el comportament dels incendis, però sí que podem intervenir en el territori per mitigar les greus conseqüències socials, econòmiques i ambientals.