The construction of an industrial composting unit often leads to conflict due to the social rejection it causes among local residents because of the contamination to the atmosphere and bad smells it creates. Researchers of the Organic Waste Compost Group of the Department of Chemical Engineering have now managed to minimise contaminant gases and improve the quality of the compost by using a laboratory compost system.
A Catalunya, un dels aspectes que crea més conflicte social en l'actualitat és la gestió dels residus, i en especial la ubicació de les instal·lacions de tractament. Ningú dubta que els residus s'han de tractar correctament i, a ser possible, cal reciclar-los. Tanmateix, quan les administracions han de decidir on col·locar plantes de compostatge o els més recents Ecoparcs, els problemes solen ser importants i les plataformes d'oposició no triguen a aparèixer.
Quan es gestionen residus orgànics un dels impactes negatius més importants és la generació de contaminació atmosfèrica i, en especial, de males olors. En les males olors, un dels principals responsables és l'amoníac, gas majoritari que s'emet en la descomposició de la matèria orgànica i causant de contaminació, problemes de toxicitat, males olors i, a més, pèrdua de valor del compost obtingut, on el nitrogen n'és un component molt apreciat.
En l'article publicat pels investigadors del Grup de Compostatge de Residus Sòlids Orgànics del Departament d'Enginyeria Química s'han estudiat precisament quines són les emissions d'amoníac que s'obtenien en el compostatge de diferents residus orgànics, que tenien com a característica comuna el fet de suposar un gran volum de producció a Catalunya: FORM (Fracció Orgànica de Residus Municipals), Fangs de depuradora (del tractament de les aigües residuals), Residus carnis (procedents de restes d'escorxador) i Residus de pèl (de la indústria de l'adoberia de la pell). A les imatges es poden observar les característiques d'aquests residus, un cop preparats per al seu compostatge.
A partir dels treballs realitzats en un compostador de laboratori (mostrat a la imatge), s'han determinat quines condiciones afavorien l'emissió d'amoníac, que bàsicament eren funció de la temperatura, i s'han proposat eines per tal de minimitzar les pèrdues de nitrogen en el compost i l'impacte ambiental associat a l'emissió de gasos contaminants i olors del procés de compostatge. Al mateix temps, s'han observat importants diferències en la quantitat emesa d'amoníac per a cada residu, sent més elevades en els residus carnis i els residus de pèl, donat el seu alt contingut en proteïna animal i, per tant, en nitrogen amoniacal fàcilment volatilitzable en forma d'amoníac.
L'estudi també ha inclòs una altra part no publicada en aquest article i en la qual les emissions d'amoníac són tractades mitjançant un biofiltre de laboratori (també es pot observar en la fotografia a la part superior del compostador), amb resultats molt satisfactoris d'eliminació d'amoníac.
References
Article: "Ammonia emissions from the composting of different organic wastes. Dependency on process temperature". Pagans, E., Barrena, R., Font, X. i Sánchez, A. Chemosphere. 62, 9, 1534-1542 (2006)
