UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L'addicció és un fenomen de grans repercussions a la salut pública. És conegut que hi ha una vulnerabilitat individual al consum de drogues, no totes les persones que tenen accés a una droga esdevenen addictes a ella. Poden existir certs trets de personalitat que predisposen al consum de drogues, un d'aquests és l'anomenat "recerca de sensacions" o de novetats, propi de les persones a qui els hi agrada cercar el risc constantment. Alguns estudis suggereixen que aquestes persones tenen una major probabilitat de prendre contacte amb drogues, d'esdevenir compradors compulsius o d'acabar essent ludòpates. Per motius ètics, la recerca experimental en el camp de les addiccions es realitza en moltes ocasions en rossegadors, rates o ratolins.

Com podem saber si una rata és addicta? Encara que aquesta és una pregunta molt difícil, existeixen proves que ens permeten saber si a una rata li agrada o no una droga. Una d'aquestes proves és el que s'anomena condicionament de la preferència per un lloc. En aquest test, s'utilitza una gàbia especial que té dos compartiments ben diferents entre si (pel color, el tacte o l'olor). Els dos compartiments de la gàbia els podem mantenir separats o bé podem obrir les portes de separació entre ells. En un compartiment se situa a l'animal després d'haver-li injectat una droga i durant un temps es deixa a la rata experimentar els efectes plaerencs d'aquesta droga mentre els associa amb les característiques especials d'aquell compartiment de la gàbia. Un altre dia, s'injecta a l'animal únicament el que s'anomena un placebo (el que s'ha fet servir per dissoldre la droga, per exemple, aigua amb sal) i se'l situa durant un temps en l'altre compartiment diferent de la gàbia. Després d'haver fet aquests aparellaments durant diversos dies, podem obrir les separacions entre els dos compartiments i sense injectar res a la rata, li podem "preguntar" on li agrada més estar. En la mesura que a l'animal li agradi aquella droga s'estarà més temps en el compartiment que ha associat amb ella.

I podem estudiar la "recerca de sensacions" o de novetats en rossegadors? Existeixen alguns animals que exploren repetidament una situació nova, mentre que altres ja no mostren interès per aquesta després d'un temps. En el nostre laboratori de l'Institut de Neurociències de la UAB, hem pogut demostrar que només aquells animals que presenten una exploració mantinguda en un ambient nou mostraran condicionament de la preferència per un lloc a una dosi baixa de morfina. Es com si aquelles rates a qui els hi agradés la novetat poguessin esdevenir amb més probabilitat addictes. Per una altra banda, altres "trets de personalitat" de les rates, com l'ansietat, no ens predeia si a l'animal li agradaria o no la morfina.

Es molt important disposar de grups d'animals que puguin tenir més tendència a ser addictes perquè així podem estudiar en aquests el funcionament especial del seu sistema nerviós. De cara a l'aplicació als humans, aquests estudis poden ajudar a centrar les estratègies preventives en el camp de l'addicció en aquelles persones de risc pels seus trets de personalitat.