UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Durant l'era Terci�ria, el xoc de les plaques Euroasi�tica i Africana va produir serralades com els Alps o l'Arc de Gibraltar. Les muntanyes de l'Atlas s�n la manifestaci� m�s meridional d'aquest proc�s, ben endins de la placa Africana. S�n un element caracter�stic del paisatge del nord d'�frica, i han tingut profundes influ�ncies ambientals i clim�tiques, havent afavorit la creaci� del desert del S�hara.

Les serralades de muntanyes es formen quan les plaques s'acosten degut al plegament del terreny i conseq�ent augment de gruix de l'escor�a, que "sura" sobre un mantell m�s dens i fluid. Aquest augment de gruix eleva el relleu. L'equilibri de flotaci� de l'escor�a, on el relleu de la superf�cie �s compensat per una "arrel" d'escor�a oculta en el subs�l, s'anomena equilibri isost�tic.

Els investigadors de la UAB han trobat que les muntanyes de l'Atlas es troben fora d'aquest equilibri. Essent el reflexe de la compressi� m�s llunyana de la vora de plaques, la qual se situa a l'Arc de Gibraltar, el grau de plegament en aquestes muntanyes �s molt modest, i no pot haver-les aixecat fins els 4000 m amb que culminen. Per trobar les causes del gran relleu de l'Atlas, s'ha realitzat una modelitzaci� de l'estructura de l'escor�a i del mantell superior basada en par�metres f�sics mesurables com el flux de calor, la gravetat local o l'anomalia del geoide, que �s la superf�cie equipotencial de la terra. L'estudi ha revelat que la causa de l'elevat relleu �s t�rmica: el NE d'�frica se situa sobre un punt calent de la terra, produ�t per un ascens del mantell profund i calent (l'astenosfera). Aix� disminueix la densitat de les roques de les capes externes de la terra, i n'aixeca la superf�cie. L'ascens del mantell calent �s reponsable tamb� de manifestacions de vulcanisme alcal� als voltants de l'Atlas, fet no habitual en zones de plegament i que havia causat la perplexitat d'investigadors anteriors.

Fig. 2. Models de la litosfera del nord d'Africa segons els perfils indicats al mapa. Els panels a, b c, i d comparen els valors observats (cercles amb barres d'error) i el panel e mostra l'estructura litosf�rica, on es posa de manifest l'aprimament del mantell litosf�ric sota l'Atlas que contribueix decissivament a aixecar el relleu en aquesta zona.

La particularitat d'aquest proc�s t�rmic consisteix en que �s for�a independent del r�gim tect�nic (en aquest cas, de la converg�ncia entre Eur�sia i �frica), ja que es deu a corrents de convecci� dins del mantell independents de les plaques tect�niques. Com il�lustra aquest treball, la forma de la terra on vivim �s el resultat de la interacci� entre processos propers a la superf�cie (moviment de plaques i plegament de l'escor�a) i d'altres molt profunds (anomalies t�rmiques del mantell generades a milers de km de profunditat).