Itinerari blau-Can Magrans
Can Magrans
L’any 1998 es van dissenyar dos itineraris de natura al campus: l’itinerari de Can Magrans i l’itinerari de Can Domènec. Aquests itineraris ens apropen als espais més singulars del campus i ens permeten descobrir les espècies animals i vegetals més característiques de la zona. Els dos itineraris estan senyalitzats al llarg del recorregut, que és d’una hora aproximadament, i tenen l’objectiu de facilitar el coneixement dels valors naturals de la UAB i de protegir i mantenir aquests espais.
L'itinerari de Can Magrans (itinerari blau) transcorre per la part de darrere de la Facultat de Veterinària. Durant la major part del recorregut es voregen conreus i pinedes i, en algun tram, alzinar i alzinar amb roures.
Descarregueu-vos el mapa de l'itinerari blau
La primera part de l’itinerari transcorre per una pineda molt tancada amb presència d’alzina. Durant aquesta etapa inicial es poden veure plantes pròpies de matollars i brolles, com són, per exemple, l’aladern, l’arç blanc, la ginesta, el romaní, la farigola, les estepes, la gatosa i moltes altres, així com prats secs o erms i pinedes. En aquest mateix tram, a la dreta, es pot observar el turó de Sant Pau, que és el punt de més altitud del campus de la UAB.
A l’esquerra del camí podem veure una plantació de pi blanc (Pinus halepensis), que va ser plantada pel desaparegut Instituto Nacional para la Conservación de la Naturaleza (ICONA) als anys vuitanta. En aquesta plantació s’hi va dur a terme una campanya de l’ADENC, “Una gla, un arbre” (ADENC, 1998-2001), per la regeneració de l’alzinar, de manera que s’hi poden observar plançons d’alzines entremig dels pins. De fet, al llarg de bona part d’aquest itinerari anem veient que l’alzinar intenta reinstaurar-se en els terrenys on l’ésser humà ha deixat d’intervenir, en forma de plantes joves de les diferents espècies.
Seguint el recorregut de l’itinerari, hi ha les restes d’una construcció del segle XX anomenada Cal Truita i, entorn seu, algunes de les plantes que s’havien cultivat en el que devia ser el jardí (xiprers, una palmera, atzavares i avets) i en els camps de conreu (fruiters diversos, com ara oliveres, ametllers i caquiers).
En els ambients més antropitzats cal destacar la presència abundant de rosegadors com ara el ratolí domèstic, el ratolí de bosc i l’esquirol.