Somia la UAB amb ovelles elèctriques?

Ovelles de la UAB pasturant davant la Facultat de Veterinària

Som, probablement, la generació amb la que van somniar Jules Verne i Philip K. Dick: aquella capaç de viatjar de la Terra a la Lluna, recórrer milers de llegües submarines o descobrir secrets del centre de la Terra. Hem vist coses que els nostres avantpassats no creurien i, al mateix temps, el nostre estat d’ànim pot ser completament influït per un senzill missatge de mòbil. Estem en un debat constant entre els nous avenços tecnològics i la consciència pels riscos que poden suposar per la nostra civilització.

21/06/2024

És al voltant de la Intel·ligència Artificial (IA) que giren molts d’aquests sentiments trobats, pel que no deixa de semblar una paradoxa al contrastar-lo amb la multitud d’activitats, noves línies d’investigació i projectes d’innovació relacionats amb aquests camps de coneixement cada any a l’Esfera UAB.

La relació del Campus de Bellaterra amb la IA ja té vàries dècades, anteriors a dues fites que hom podria nomenar com a fundacional: la creació de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA-CSIC) l’any 1994 i la del Centre de Visió per Computador (CVC) l’any següent, amb línies d’investigació diferents però complementàries. El  primer es va centrar en aspectes més fundacionals de la IA com la Lògica, el Raonament, l’Aprenentatge Automàtic i els Sistemes Multiagent; el segon, en aspectes més aplicables de la detecció i interpretació d’imatges digitals. Ambdós s’han posicionat com a referents nacionals i internacionals, nodrint de talent a empreses tecnològiques líders.

Aquests centres no només han col·laborat entre ells des dels seus inicis, sinó que la multidisciplinaritat del Campus de Bellaterra ha permès connectar-los de manera natural amb molts projectes R+D d’altres àrees del coneixement durant aquests anys. Alguns dels exemples són els següents:

  • La Draga, una reconstrucció, simulació i immersió en un metavers d’experimentació de la vida en un poblat neolític a partir del coneixement del Departament de Prehistòria de la UAB.
  • Interpretació de partitures musicals antigues amb el Departament de Musicologia per ajudar a la preservació, catalogació i difusió d’aquests documents que surten dels paràmetres estàndard de les tecnologies OCR.
  • dAIry 4.0, un projecte europeu on participen el Servei de Nutrició i Benestar Animal on es busca millorar la gestió de les granges de llet mitjançant la IA, desenvolupant un sistema avançat per classificar individualment les vaques i optimitzar el procés de munyida automatitzat.

Fruit d’aquesta activitat investigadora, des del Parc de Recerca UAB hem recolzat la creació i creixement de diverses empreses que usen tecnologies i coneixements de la IA com a part del seu valor de negoci. Algunes àrees on hem treballat inclouen la monitorització de la qualitat de recursos mediambientals (Ctrl4Enviro), la logística portuària (AllRead), la seguretat perimetral (Davantis), entre d’altres.

Amb l’explosió de les eines generatives, la UAB ha impulsat comissions de treball, començant des del pilar de la Docència i, recentment, amb la part investigadora: el 16 de maig es van reunir una cinquantena de membres de la comunitat universitària on es van treballar tres qüestions:

  • La regulació actual de la IA, on el grup ALI&R (Artificial Legal Intelligence & Robotics) va mostrar la importància de la feina en lleis que serà necessari fer per a tenir en compte en tota competència acadèmica, laboral i social on estigui implicada la IA, per evitar viure en una distòpia com la de les novel·les del Sr. Dick.
  • Noves àrees interdisciplinàries de treball en IA: presentant projectes de creació d’un ecosistema R+D dels esdeveniments musicals a través de la Càtedra UAB-Cruïlla (reinventant les ciutats efímeres); o o identificant els canvis culturals que s’han d’afrontar per l’adopció de tecnologies IA (com la cura de gent gran per robots); i la millora de benestar animal mitjançant suport de noves eines d’IA com, per exemple, les que desenvolupa una altra empresa adherida al Parc, AWEC, amb el seu “traductor de mugits”.
  • L’estratègia IA de la UAB, que ha de ser interdisciplinària, col·laborativa i responsable, i que ha de comptar amb la participació de la Comunitat UAB junt amb el seu entorn, i recolzada pel seu Equip de Govern, l’actual i els propers.

El Parc de Recerca UAB sempre hi és: des dels diferents fronts de treball que connecten una iniciativa amb la societat a les iniciatives com el programa de formació d’IA aplicada a la indústria, l’AI4ALL, o el Programa d’Enllaç amb la Indústria de la Càtedra UAB-Cruïlla, mencionada anteriorment.

Somiem, llavors, des de la UAB amb ovelles elèctriques? Més aviat no: la intenció d’aquest article ha estat sempre mostrar la nostra mirada transversal al desenvolupament i aplicació de la IA, on totes les àrees possibles que impacta el coneixement dels nostres centres d’investigació, articulada al voltant de la nostra missió a la societat.

Cal, doncs, una estratègia on la sostenibilitat, l’ètica, la inclusió i l’accessibilitat tinguin cabuda en un món on les dades ens sobrepassin tots els drets. Al final, preferim que la IA ens ajudi a preservar aquestes ovelles que ens han acompanyat al Campus des de fa dècades i, amb elles, que l’avenç de la nostra civilització segueixi sent una aventura emocionant compartida per a tots.