UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Les invasions biològiques són un dels majors problemes que afecten la biodiversitat a nivell mundial ja que poden modificar la composició, l’estructura i el funcionament dels ecosistemes que colonitzen. De totes les espècies que s’introdueixen a nous hàbitats, però, només una petita part arriba a formar poblacions estables que s’expandeixen pel territori, convertint-se així en espècies invasores.
 
Per tal de millorar la gestió de futures introduccions, la comunitat científica té per objectiu entendre quins factors ecològics determinen que les espècies introduïdes puguin esdevenir invasores. Una de les hipòtesis més citades que intenta predir l’èxit invasiu de les plantes exòtiques és la hipòtesi “Enemy Release” o alliberament dels enemics naturals. Aquesta hipòtesi prediu que les plantes exòtiques, durant el procés d’introducció, s’alliberen dels consumidors que tenien associats a l’àrea d’origen de forma que experimenten beneficis immediats en biomassa foliar, reproducció i supervivència que faciliten la invasió.
 
Al grup d’Ecologia Química i Toxicologia de la UAB estudiem el paper dels herbívors en l’èxit invasiu de l’arbust Senecio pterophorus, una planta exòtica que es va trobar a Catalunya per primera vegada l’any 1982 a prop del riu Ripoll (Sabadell, Barcelona). S. pterophorus és una espècie nativa de l’est de Sud-àfrica que s’ha introduït accidentalment a l’oest de Sud-Àfrica, Austràlia i Europa. En alguns estats d’Austràlia es considera una espècie altament invasora i existeixen programes de control per eradicar-la. A Catalunya, S. pterophorus s’ha incorporat recentment com a espècie invasora al catàleg d’espècies exòtiques EXOCAT (2012).
 
En aquest estudi hem determinat si les poblacions exòtiques de S. pterophorus experimenten nivells més baixos d’herbivorisme en comparació de les poblacions de la zona nativa, tal com postula la hipòtesi “Enemy Release”. Hem viatjat a Sud-àfrica, Austràlia i Europa, cobrint tota la distribució coneguda de S. pterophorus a nivell mundial, per avaluar l’abundància d’insectes que consumeixen la planta in situ.

Les plantes de la zona nativa a Sud-àfrica tenien una quarta part dels capítols florals danyats pel consum de diverses espècies de coleòpters, lepidòpters i dípters. Les plantes de poblacions introduïdes van mostrar un alliberament complet dels insectes associats a l’àrea nativa, però posteriorment van establir noves interaccions amb herbívors locals presents a l’àrea d’introducció. Malgrat aquestes noves interaccions planta-herbívor, les plantes d’Austràlia i Europa van experimentar, globalment, una predació menor en comparació a les plantes de l’àrea nativa, el qual concorda amb les prediccions de la hipòtesi “Enemy release”.
 
Aquest estudi és el primer que mostra evidències consistents sobre la disminució d’herbívors després de la invasió en un estudi a nivell biogeogràfic que abraça tota l’àrea de distribució coneguda d’una espècie. Les poblacions exòtiques de S. pterophorus que s’alliberen del consum d’insectes podrien tenir un avantatge competitiu respecte altres espècies vegetals dels ecosistemes colonitzats, afavorint el procés d’invasió.