Una emotiva conferència culmina la visita de Jane Goodall a la UAB
L’acte va començar amb les intervencions de Federico Bogdanowicz, director del Jane Goodall Institute a Espanya, que va agrair la UAB la seva hospitalitat durant la trobada, el vicerector d’investigació de la UAB, Manuel López Béjar, i, per últim, i introduint a la pròpia Goodall, Jordina Belmonte, directora de l’ICTA, qui va destacar l’intens treball en diferents vessants de la primatòloga.
Jane Goodall, anglesa de 78 anys, després de sorprendre l’audiència amb un “hola” traduït al ximpanzé, va explicar com, durant la seva infància, ja mostrava fascinació pels animals i somiava en anar a l’Àfrica. De més gran va tenir l’oportunitat de viatjar a Kènia on va conèixer Louis Leakey, un prestigiós paleoantropòleg, que li va proposar investigar els ximpanzés al parc de Gombe Stream a Tanzània. Durant aquestes invesitigacions va descobrir que els ximpanzés són capaços d’utilitzar eines per, per exemple, extreure termites dels seus nius. Fins aquell moment, es creia que només l’home era capaç d’utilitzar estris pel seu propi benefici. Goodall també va arribà a la conclusió que, com nosaltres, els ximpanzés tenen sentiments que demostren i els alteren.
Tots aquests descobriments van permetre Leakey aconseguir finançament per a Goodall. Amb els anys, Leakey va suggerir a Goodall que anés a la Universitat ja que en aquell moment no tenia cap tipus de formació acadèmica. A Cambridge, on va anar a fer el doctorat, va entrar en conflicte amb prestigiosos etòlegs que defensaven que els animals no tenien personalitat ni sentiments. Aquest exemple, demostra que treballar en el camp permet, moltes vegades, desprendre’s de les rigideses de la vida acadèmica. Tot i això, Goodall es va treure el doctorat i va continuar investigant a Tanzània.
Anys més tard, la ja prestigiosa primatòloga va arribar a la conclusió que per protegir els ximpanzés, i la vida salvatge en general, s’havia de protegir i ajudar els habitants dels pobles al voltant de la zona on viuen els animals. Així va sorgir el Jane Goodall Institute, que porta més de 35 anys coordinant aquesta feina a diverses zones de Tanzània, Burundi, Sierra Leone i Gàmbia, zones que a més, tal i com va afirmar Jane Goodall, “pateixen de les grans multinacionals i corporacions europees, americanes, i ara també asiàtiques, que arrasen el continent africà i se’n van sense deixar rastre”.
Raons per a l’esperança
Goodall explica que en els seus viatges -es mou d’un lloc a l’altre durant 300 dies l’any- troba gent que ha perdut l’esperança en el futur, que creu que ja no hi ha res a fer per salvar aquest planeta. Per animar aquestes persones, sobretot els joves, i per fer veure que no tot està perdut, Goodall ha trobat tres raons per l’esperança. Primer, la joventut. Els joves poden aprendre encara que només tenim un món i que cada petit gest que fem en favor de la sostenibilitat es veurà reflectit en un futur. D’altra banda, Goodall esgrimeix la gran resistència i poder de recuperació que ens demostra dia a dia la natura com una altra raó per mantenir l’esperança. A la vegada, la insistència i perseverança humanes, reflectides en la figura de la mateixa Goodall, són la tercera gran raó. Si no deixem de lluitar per la vida salvatge aconseguirem salvar-la algun dia.
La conferència va acabar amb una calorosa ovació per part del públic present, en bona part joves estudiants que, de ben segur, van rebre el missatge d’esperança de Jane Goodall.
