Un test per la faringits aguda
Aquest estudi, realitzat en pacients de 14 a 60 anys amb faringits aguda i amb, al menys, un d'aquests criteris, febre, exsudat faringoamigdalar, adenopaties laterocervicals doloroses i/o absència de tos, ha estat realitzada en diferents centres d'atenció primària a Catalunya. D'entre els pacients seleccionats, van ser excloss aquells que presentaven algun d'aquests criteris, anomenats Centor: havien estat tractats amb antigiòtics en els darrers 15 dies; havien tingut més de cinc episodis de faringitis en el darrer any; presentaven un històrial prèvi de febre reumàtica; se'ls havia extret l'amigdala; havien patit un brot comunitari de EBHGA o bé immunodepressió (quimioteràpia, radioteràpia, neoplàsia activa, sida o en tractament immunosupressor) i valvulopatia. També es van excloure aquells pacients que no donaren el seu consentiment .
A un grup d'aquests pacients, se’ls va donar Strep A a la consulta, aquest va ser l'anomenat grup d'intervenció. A un segon grup, anomenat grup de control, no se'ls va donar Strep A. Els metges que treballaven en els centres d’atenció primària assignats al primer grup van ser ensinistrats per realitzar la tècnica de la recollida de la mostra faríngia correctament amb rotació vigorosa de les amígdales i faringe posterior sense tocar llengua, dents ni genives.
Tots els metges van enviar un frotis faringi per a cultiu al servei de microbiologia. Dels 543 pacients, 281 en el grup d'intervenció i 262 en el grup de control, es vàren prescriure antibiòtics en 291 casos, essent amoxicil·lina l’antibiòtic més prescrit en 154 casos. Els metges d’atenció primària dels centres que van ser assignats al grup control van prescriuen més antibiòtics que els metges que utilitzaren proves antigèniques ràpides.
Com més criteris Centor tenien els pacients, més gran era la prescripció d'antibiòtics, independentment de l'ús o no de l’Strep A. L’evolució dels pacients amb faringitis va ser similar independentment de si van prendre o no antibiòtics, essent els efectes secundaris lleugerament més nombrosos entre els que prengueren antibiòtics. L’EBHGA va ser positiu en 88 casos d’un total de 526 cultius realitzats. Totes les soques d’EBHGA van ser sensibles a tots els β-lactàmics testats amb percentatges de resistència enfront els macròlids.
El test d’Strep A va ser positiu en 60 casos. Així doncs, la sensibilitat del test d’Strep A utilitzat en aquest estudi va ser del 89,8%. Els antibiòtics van ser prescrits en el 30,7% dels casos amb resultats negatius de l’Strep A. Hi va haver inadequació de la prescripció antibiòtica en 226 casos (43%), essent significativament més alta en el grup control que en el grup d'intervenció
Malgrat els antibiòtics van ser prescrits en més del 30% dels resultats negatius de l’Strep A, les conclusions d'aquesta tesi dónen suport al fet de disposar de tècniques antigèniques ràpides a la consulta del metge d'atenció primària. Aquesta estratègia té un impacte important reduïnt significativament la prescripció d'antibiòtics entre els adults amb faringitis aguda. Encara que el valor predictiu positiu de l’Strep A utilitzat no va ser òptim, el seu elevat valor predictiu negatiu permet descartar la malaltia quan el resultat del test és negatiu.
Referències
"Impacto de la utilización de un kit de Diagnostico rápido sobre el consumo de antibióticos en faringoamigdalitis en atención primaria", tesi doctoral de Jordi Madurell llegida al Departament de Medicina de la UAB.