Un projecte pioner liderat pel Departament de Genètica i Microbiologia de la UAB revela els riscos dels micro- i nanoplàstics per a la salut humana

Els microplàstics i els nanoplàstics (MNPL), dues de les formes més petites i invisibles de
contaminació plàstica, poden representar riscos per a la salut humana. Aquesta és una de les
principals conclusions del projecte europeu PlasticHeal, coordinat pel Departament de
Genètica i Microbiologia de UAB, que ha liderat una investigació exhaustiva sobre els efectes
dels MNPL en la salut. Els resultats PlasticHeal s’han presentat públicament en la conferència
final del projecte, que ha tingut lloc a Barcelona.

18/03/2025

El projecte, que forma part del CUSP, clúster europeu de recerca per entendre els impactes dels MNPL en la salut, i que compta amb la participació d’11 institucions científiques europees, ha desenvolupat eines innovadores i ha obtingut resultats que poden canviar la manera com entenem els riscos associats als MNPL.


«PlasticHeal ha fet un pas decisiu en el coneixement sobre els MNPL i ha demostrat que
aquestes partícules poden representar un risc per a la salut humana. Hem desenvolupat eines i coneixements que marquen el camí a seguir en l’estudi sobre l’impacte real que té aquest tipus de contaminació sobre la nostra salut», ha declarat Alba Hernández Bonilla, professora del Departament de Genètica i de Microbiologia de la UAB i investigadora principal del projecte.

Efectes sobre la salut humana
Durant quatre anys d’investigació, l’equip de PlasticHeal ha estudiat com els MNPL interactuen amb l’organisme a diferents escales: en cultius cel·lulars humans, en models animals i en mostres biològiques de persones exposades. Els resultats han posat en evidència diversos mecanismes d’acció i possibles riscos per a la salut:

- Dany cel·lular i estrès oxidatiu: els MNPL indueixen danys en l’ADN, afecten la funció
mitocondrial i alteren mecanismes essencials de comunicació cel·lular. Això pot
derivar en inflamació crònica, alteracions del sistema immunitari i més sensibilitat a
altres contaminants coneguts, com l’arsènic o el tabac. Aquests mecanismes i
reaccions poden estar relacionats amb diferents malalties i requereixen més
observació i estudis.
- Exposició sistèmica: s’ha comprovat que diversos tipus de MNPL tenen capacitat
per travessar la barrera intestinal, accedir al torrent sanguini i distribuir-se per
diferents òrgans i teixits. L’equip ha identificat com aquestes partícules entren a
l’organisme, com es comporten a escala cel·lular i com s’acumulen a llarg termini.
- Poblacions vulnerables: els estudis han començat a identificar grups de població amb
un risc més elevat d’exposició o susceptibilitat, com persones amb malalties prèvies
o determinades condicions ambientals. Aquesta línia de recerca continua oberta per
determinar l’abast real d’aquest risc. Els resultats avalen la necessitat d’analitzar més a
fons els riscos derivats de l’exposició als MNPL amb l’objectiu d’establir nivells
d’exposició segurs i criteris reguladors que protegeixin la salut pública.

Eines pioneres per a la detecció i l’avaluació del risc dels MNPL
PlasticHeal ha emprat noves tecnologies i ha desenvolupat metodologies analítiques per
comprendre millor l’exposició i els impactes dels MNPL:
- Tècniques de detecció avançades: l’equip ha adaptat les microscòpies Raman i
FTIR per detectar i quantificar MNPL en teixits humans com l’alè, la sang i l’orina.
Aquestes eines permeten estudiar com s’acumulen les partícules al llarg del temps i
són clau per avaluar-ne els efectes a llarg termini, una anàlisi essencial ja que, atesa la
perdurabilitat dels plàstics, hi estem exposats al llarg de la nostra vida.
- Una eina única d’avaluació de riscos: el projecte ha desenvolupat PlasticRiskCat, una
metodologia per categoritzar els riscos associats als diferents tipus de MNPL. Aquest
sistema utilitza un enfocament sistemàtic per analitzar dades científiques contrastades
sobre polímers, additius i contaminants per comunicar els riscos de manera clara. Tot i
les limitacions actuals, PlasticRiskCat representa un primer pas cap a una avaluació
sistemàtica del risc dels MNPL, ja que es basa en dades reals obtingudes a partir de la
recerca dels darrers quatre anys. Aquest enfocament permet identificar les principals
preocupacions, establir prioritats per a futurs estudis i orientar la investigació cap als
aspectes més crítics. No es tracta encara d’un model d’avaluació de riscos definitiu,
sinó d’una eina adaptada al nivell de maduresa actual de la recerca que integra
l’evidència científica disponible i que s’enriquirà progressivament a mesura que es
generin noves dades.

Coneixement a l’abast de tothom
El projecte ha promogut i ha participat en activitats divulgatives amb la intenció de
sensibilitzar diferents grups de població sobre la complexitat d’aquesta qüestió.

A Barcelona, PlasticHeal ha desenvolupat un recurs interactiu de treball a l’aula adreçat a
estudiants d’educació primària (disponible a https://www.plasticheal.eu/plastichealers/).
L’eina s’ha posat a prova amb 70 estudiants de 6è de l’Escola Pública Ramon Llull, on s’ha
treballat amb el professorat en la preparació del material didàctic i educatiu. Aquest material
estarà disponible properament també en castellà i anglès.


Una conferència per entendre el futur dels MNPL
Aquests i altres resultats de PlasticHeal s’han presentat a la conferència final del
projecte, «Plastic inside us: Unveiling the hidden impact of micro- and nanoplastics. From the
PlasticHeal research to everyday reality». L’esdeveniment ha comptat amb experts
internacionals i s’ha centrat en els avenços científics, tecnològics i normatius que poden
proporcionar eines per entendre i mitigar els efectes dels MNPL. Amb un enfocament
transversal, la conferència ha ofert una visió aplicada que connecta la recerca puntera amb
estratègies concretes per fer front als desafiaments que plantegen els MNPL en àmbits com
la salut, la recerca acadèmica, l’administració pública, l’educació, la societat civil i la
indústria.


Més informació: https://www.plasticheal.eu/en/plasticheal-final-conference-2025