UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Els primers primats d'aspecte modern o euprimats van aparèixer a l’inici de l’Eocè, ara fa 56 milions d’anys, en un període d’escalfament sobtat del planeta anomenat Màxim Tèrmic del Paleocè-Eocè. En aquest context climàtic d’altes temperatures a escala global, fins i tot en latituds elevades s’hi desenvoluparen ambients de bosc tropical, afavorint la propagació de diferents grups d’animals, entre ells els primers representants  d'ordre al que pertanyem els humans: els primats.

Els primers euprimats ja presentaren una sèrie de trets característics que els diferenciaren d’altres animals: ungles enlloc d’urpes, visió estereoscòpica, major capacitat cranial i hàl·lux i polzes oposables. S'han proposat diferents escenaris per explicar les principals causes que propiciaren l'adquisició d’aquestes adaptacions, els quals inclouen canvis en la dieta, la locomoció o bé la combinació d’aquests dos factors.

Velocitats evolutives i canvis de tendència evolutius de la forma del navicular en primats actuals i extingits. Les velocitats de cada branca estan codificades pel color (colors més càlids indiquen una major velocitat evolutiva, mentre que colors més freds indiquen menor velocitat evolutiva). Els canvis de tendència evolutius son indicats per triangles blaus. [Extret de Monclús-Gonzalo, O. et al. DOI: 10.1016/j.jhevol.2023.103395. Sota llicència Creative Commons (CC BY-NC-ND 4.0)]

Malgrat que en el registre fòssil les restes d’elements postcranials —la part de l’esquelet que no inclou el crani— són escassos, el seu estudi ha permès entendre millor el comportament locomotor d’aquests animals. En particular, l’anàlisi del tars —la part posterior del peu que connecta amb els ossos de la cama— és especialment interessant. Aquesta zona del peu és relativament abundant en el registre fòssil i, a més, és molt informativa pel que fa al comportament locomotor. Fins ara, però, la majoria d’estudis sobre aquest element anatòmic es limitaven a descriure i comparar la morfologia d’aquests ossos, sense abordar l’anàlisi des d’una perspectiva quantitativa i macroevolutiva.

Recentment, un equip encapçalat per Oriol Monclús Gonzalo, investigador predoctoral del grup de recerca en Paleoprimatologia i Paleoantropologia de l’Institut Català de Paleontologia Mique Crusafont (ICP) i estudiant de doctorat del programa en Geologia de la UAB, ha conduit un estudi publicat a la revista internacional Journal of Human Evolution on s’analitza l’evolució i diversificació de la locomoció en els primers euprimats a través de la morfologia del navicular, un dels ossos que forma part del tars.

Fent ús de la morfometria geomètrica, una tècnica que permet quantificar la forma dels elements anatòmics i visualitzar-ne la seva variació morfològica, s’ha pogut demostrar la relació significativa entre la forma del navicular i el tipus de locomoció en primats, indicant, per tant, el potencial del navicular com a predictor del comportament locomotor en futures troballes. A més, s’han reconstruït els principals modes locomotors de fins a 13 espècies d’euprimats extints, on estan representats els dos grups principals que habitaren Euràsia, Àfrica i Nord Amèrica durant l’Eocè: els adapiformes (emparentats amb els lèmurs i lorisoïdeus actuals) i els omomyiformes (relacionats amb els tarsers).

Els resultats indiquen que aquests primers primats d’aspecte modern ja presentaven un ampli ventall de comportaments locomotors, tot i que aquest era més limitat que en el conjunt de les espècies actuals. Finalment, també s’ha descobert que la velocitat d’evolució morfològica del navicular va augmentar just abans de l’aparició dels primats d’aspecte modern, provant la importància d’aquest os (i de la regió del tars en general) durant la radiació inicial dels euprimats.

En conjunt, aquest estudi corrobora que els canvis en la locomoció va jugar un paper clau durant l'evolució primerenca dels primats i aprofundeix en el seu coneixement. Futurs estudis amb tècniques morfomètriques avançades (com la morfometria geomètrica) i de mètodes filogenètics comparatius, seran cabdals per a seguir investigant aspectes paleobiològics rellevants dels principals grups d’organismes, i així ajudar-nos a obtenir un millor coneixement de com i quines causes propiciaren la seva evolució.

A banda de Monclús-Gonzalo, l’equip de recerca inclou David M. Alba (ICP), Judit Marigó (ICP i UAB), Anaïs Duhamel (Université de Lyon) i Anne-Claire Fabre (Naturhistorisches Museum Bern).