Un nou dinosaure en una illa prehistòrica a l'Oceà Tetis
Fabio M. Dalla Vecchia, paleontòleg del Institut Català de Paleontologia, ha publicat a l'edició de desembre de la revista Journal of Vertebrate Paleontology, l'estudi d'un nou dinosaure trobat en unes roques de fa 70 milions d'anys a Itàlia, el Tethyshadros insularis, el qual és la segona espècie de dinosaure descoberta a Itàlia. Trobar esquelets complets de dinosauri és una cosa realment poc habitual. L'espècimen del principal fòssil de la nova espècie, el qual és conegut amb el nom d'"Antonio", està extraordinàriament en bon estat. És l'esquelet de dinosaure de talla mitja més complet que mai s'ha trobat a Europa des del descobriment de l'Iguanodon i el Dollodon a Bèlgica (1878) i un dels més complets dinosaures descoberts al món.
Era un dinosaure herbívor que voltava els quatre metres de llarg, pertanyent als hadrosauroides, i més primitiu que els famosos dinosauris "bec d'ànec" (hadrosàurids) d'Amèrica del Nord i Àsia. Per primera vegada es pot observar el cos sencer i la morfologia d'aquest tipus de dinosaures, similar però diferent al dels "bec d'ànec". Tethyshadros va viure en una illa relativament petita a l'oest de l'antic Oceà Tetis, entre les terres d'Àfrica i del nord d'Europa. Per aquell temps, Europa era un arxipèlag d'illes en latituds subtropicals. A diferència de la nova espècie, els hadrosáuridos van viure en continents.
Figura 1: Reconstrucció paleogeogràfica d'Europa i el nord d'Àfrica, fa al voltat de 70 milions d'anys (segons Camoin et al., 1993). L'asterisc vermell indica el lloc del mar Adriàtic de l'arxipèlag europeu on va viure el Tethyshadros. Els punts rosa i verd indiquen altres localitats europees on s'han fet importants descobriments de dinosaures hadrosauroides.
A causa de el seu hàbitat insular, el Tethyshadros era bastant més petit que els seus "parents" continentals, ja que els dinosauris "bec d'ànec" nord-americans mesuraven al voltant de vuit metres de llarg quan eren adults. Les condicions insulars poden ser també les responsables d'una estranya barreja de característiques primitives, evolucionades i d'altres poc habituals en el nou dinosauri, així com una certa facilitat per a la cursa. En relació amb aquesta cursorialitat es pot explicar també la peculiar morfologia de la seva cua, cosa que fa anys va fer pensar a alguns investigadors que "Antonio" podria ser una femella.
Els avantpassats del Tethyshadros van arribar a l'arxipèlag europeu emigrant des d'Àsia, desplaçant-se d'illa en illa. Això va ocórrer durant el període que l'Oceà Tetis es tancava gradualment i les cadenes de la muntanya alpina començaven a formar-se a causa del desplaçament cap al nord d'alguns continents situats al sud, i de l'incipient avanç d'Àfrica precipitant-se contra el continent euro-asiàtic.
Figura 2: Reconstrucció del Tethyshadros (obra de Lukas Panzarin) basada en l'holotipus (al fons), i l'autor de l'estudi, Fabio M. Dalla Vecchia, realitzats a escala.
Referències
"Tethyshadros insularis, a new hadrosauroid dinosaur (Ornithischia) from the Upper Cretaceous of Italy". Dalla Vecchia, F.M. Journal of Vertebrate Paleontology, 29(4) 1100-1116, 2009.