UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Al llarg de la història el treball ha esdevingut un dels eixos principals dins el cicle vital de les persones, especialment dels homes, que han assolit el paper dominant a partir del qual s’ha conformat tota la xarxa laboral. Tot i els nombrosos intents dels diferents organismes públics i privats per eliminar les diferències de gènere en el món laboral, la concepció de poder que envolta els alts càrrecs continua allunyant, dificultant o dilatant el camí de la dona cap a la cúspide organitzativa. 
 
Els estudis en clau de gènere realitzats a les organitzacions en les darreres dècades assenyalen una sèrie de limitacions o barreres com a constants en els camins de la dona cap als càrrecs de responsabilitat. Entre elles destaquen factors no explícits en el propi perfil professional, com bé podrien ser l’experiència o l’educació, la segregació de gènere existent en determinades professions i posicions laborals, el menor accés a les xarxes socials, les dificultats de conciliació laboral i personal, i/o l’escletxa salarial. Totes aquestes limitacions configuren i reconfiguren reiteradament estructures laborals masculines sota les quals es privilegia el treball productiu (aquell que produeix béns i serveis) i es dificulta la compatibilitat amb altres esferes vitals, com bé podrien ser el treball reproductiu (aquell relacionat principalment amb la cura i el benestar), l’oci o la participació política.
 
La idea d’una línia que pot ser recta, corba o escapçada, i que pot tenir fractures i/o discontinuïtats, funciona com el preàmbul o la metàfora d’antesala per a la present investigació a l’hora de pensar en les carreres professionals, on la línia és la materialització del temps. Per tal de conèixer les trajectòries i transicions que configuren la carrera professional, així com l’entramat de condicions que obstaculitzen o permeten l’accés de la dona als càrrecs de responsabilitat, es parteix d’un estudi longitudinal que recull informació en més d’un moment del temps. Concretament, a través d’entrevistes realitzades a un grup de vuit dones l’any 1998 i el 2010, es reconstrueixen les seves trajectòries professionals i vitals i s’atén a les expectatives relatades en les primeres vers la realitat produïda en les segones.
 
Les entrevistes es van analitzar segons la vivència de cada participant en esdeveniments i fases. Els esdeveniments s’entenen com els fets objectius que produeixen transicions en la trajectòria laboral i poden categoritzar-se com: ampliació (canvi que implica noves possibilitats laborals), gir (canvi de funcions), pas endavant, reset, mudança organitzativa, relocalització (canvi en la ubicació), repriorització i pas enrere. Les fases, per la seva banda, es definirien d’una manera més personal, atenent a la interpretació de la situació que fan les entrevistades, i es correspondrien amb: aprendre i esperar, aguantar, parèntesi, treballar i gaudir.
 
A partir de la conjunció d’esdeveniments i fases es van dibuixar les diferents trajectòries professionals que, finalment, van subsumir-se en quatre models de carrera.

MODEL 1: LA MEVA VIDA ÉS A UN ALTRE LLOC La finalitat inicial d’aquest tipus de trajectòria és la d’arribar a ocupar un alt càrrec; no obstant, un cop es proven aquests tipus de posicions es tira enrere buscant la satisfacció personal i familiar, és a dir, buscant comoditat. A partir d’aquest moment se cerquen nous reptes sempre i quan aquests no impliquin renunciar a la vida privada.

MODEL 2: CAÇAR OPORTUNITATS   A partir d’etapes inicials d’aprenentatge i d’oportunitats de creixement s’acaba fent progressar la carrera professional i s’assoleixen els objectius plantejats. A vegades, però, la vida personal pot quedar compromesa enfront la professional, podent aparèixer sentiments de renúncia. Quan les expectatives professionals no s’acompleixen, es busca la motivació en la vida personal.

MODEL 3: TOT PER A LA MEVA ORGANITZACIÓ   Se sol caracteritzar per etapes inicials de mudança organitzativa fins que s’arriba a la trajectòria professional d’interès on es creix i es desenvolupa. L’alta implicació i fidelitat amb l’organització fan que s’acceptin diferents rols que poc a poc van convertint-la en referent i que finalment esdevenen oportunitats de creixement professional.

MODEL 4: CARRERÓ SENSE SORTIDA   Malgrat que es busca desenvolupar la trajectòria professional, es presenten condicionants que paralitzen la carrera i que provoquen ambigüitat i frustració. Tot adquireix un to negatiu, i es resta a l’espera del que pugui esdevenir, sense prendre accions de forma propositiva.