UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L’expressió de tots els impactes i les polítiques del canvi climàtic en termes monetaris ha estat criticada per no reconèixer plenament les múltiples dimensions del benestar i dels ecosistemes humans. En canvi, l'estudi dels canvis en el benestar humà en comptes dels canvis en els fluxos monetaris causats pel canvi climàtic i la política climàtica pot aprofundir la nostra comprensió dels impactes i les maneres de retardar l'escalfament global. En la meva tesi doctoral analitzo els impactes i la política del canvi climàtic des d'una perspectiva de felicitat.

En la literatura, la felicitat i la satisfacció amb la vida, sovint considerats components del benestar subjectiu, es mesuren normalment utilitzant qüestionaris i escales numèriques que després serveixen de base per a una anàlisi economètrica. He pres les inundacions com a exemples de successos climàtics extrems i he estudiat el seu efecte sobre el benestar subjectiu. Els resultats poden servir per estimar alguns dels costos no monetaris o intangibles del canvi climàtic extrem. En particular, analitzo com les inundacions de diversa intensitat que van ocórrer entre un i set anys enrere a Bulgària van afectar el benestar.
 
Els resultats indiquen que experimentar una inundació i viure amb la percepció dels riscos associats condueix a una disminució duradora i considerable en la satisfacció amb la vida per a gent de totes les edats i grups de renda. Aquest impacte és encara més fort per a les inundacions de major intensitat. Si el tipus d'esdeveniments seleccionats poden servir com a substituts dels desastres naturals que s'espera que el canvi climàtic comporti, una conclusió a extreure d'aquest resultat és que, mentre que la felicitat tendeix a adaptar-se als canvis en la renda a través del temps, no podria adaptar-se a un canvi climàtic extrem.

La meva segona pregunta de recerca es refereix a la manera com la investigació sobre la felicitat pot informar a la política climàtica i com una rigorosa política climàtica podria afectar el benestar. Suposant que una reducció eficaç del clima implica una reducció en la taxa de creixement econòmic (ingressos) i en el consum intensiu de carboni, miro com influeix la disminució d'ingressos en el benestar subjectiu en el context de la crisi econòmica a Espanya, prenent la ciutat de Barcelona com àrea d'estudi.
 
La recollida de dades va ser de 950 observacions, entre individus seleccionats a l'atzar en tots els districtes de la ciutat. L'anàlisi economètrica indica que les condicions de treball flexibles i l'excés de treball tenen un efecte negatiu pronunciat sobre la satisfacció amb la vida, mentre que els esports, les activitats espirituals i el fet de compartir de manera voluntària (una casa o altres objectes) sorgeixen com a determinants positius de la felicitat. En alguns dels casos, haver tingut més ingressos fa cinc anys tendeix a disminuir la satisfacció amb la vida. Curiosament, però, la disminució dels ingressos ocorreguda fa un o dos anys no condueix a una disminució en el nivell de felicitat. Pel contrari, reduccions recents en els ingressos mostren una relació positiva amb el benestar subjectiu. La inscripció en la desocupació, però, rebaixa substancialment la satisfacció amb la vida dels individus enquestats. Això podria implicar que la reducció d'ingressos que no condueix a la desocupació, sinó més aviat a un augment de la disponibilitat de temps lliure, podria ser una de les raons per al nivell més alt de satisfacció amb la vida entre els que reporten menors ingressos en l'últim any.

La relació entre la reducció dels ingressos i el benestar subjectiu suggerida pels resultats implica que una política climàtica que afecti els ingressos i el consum no sempre reduirà la felicitat general. Aquest és especialment el cas si la política climàtica corregeix l'habituació i la rivalitat, i al mateix temps és capaç d'estimular canvis compensatoris d'estil de vida que redueixin els esforços laborals i els nivells de referència de consum.

Per explorar l'efecte de la felicitat d'una gamma més àmplia de les estratègies de mitigació del canvi climàtic, incloses les que no són purament “de dalt a baix”, prenc la compartició de béns com un cas d’iniciativa basada en la comunitat que resulta en una reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Una de les troballes rellevants d'aquesta anàlisi és que una major compartició de casa, entès com un major nombre de persones per metre quadrat, és una meta altament i socialment atractiva. Representa el tipus més comú d'intercanvi, el que genera importants beneficis ambientals i una sèrie d'efectes indirectes ambientals positius, mentre que incentiva la participació en altres dominis. Tot i que requereix un nivell mínim de confiança en la societat per ser comunament adoptada, la compartició té el potencial per generar estalvis en el deteriorament del medi ambient i per intervenir en el consum conspicu, i així augmentar finalment el benestar humà.