Seqüencien el genoma de tres vespes parasitàries
Les vespes parasitàries són quatre vegades més petites que la mosca de la fruita, dipositen els seus ous en altres insectes i, en sortir de l'hoste, el maten. Tot i que la grandària és insignificant, la seva importància en la lluita contra les plagues en agricultura és molt gran. Gràcies a aquests insectes, cada any es protegeixen collites per valor de milers de milions d'euros. A més, el gènere Nasonia és molt útil per a la recerca en l'àmbit genètic, ja que els mascles es desenvolupen a partir d'ous no fertilitzats, només tenen una còpia de cada gen i, per tant, és immediat determinar els efectes dels gens que han patit mutacions. En els experiments en què es generen mutants, els gens alterats es fan evidents perquè no hi ha cap còpia del gen que pugui emmascarar els efectes.
La recerca, publicada recentment a la revista Science, mostra la seqüenciació completa dels genomes de les espècies Nasonia vitripennis, Nasonia giraulti i Nasonia longicornis, i algunes descobertes clau que s'han aconseguit amb aquestes seqüenciacions, com la identificació dels gens responsables del verí de les vespes. Els científics han identificat 79 proteïnes diferents en aquest verí, 23 de les quals no havien estat mai observades. Es tracta d'una informació que podria ser molt útil per al desenvolupament de nous fàrmacs, ja que aquestes proteïnes tenen efectes fisiològics importants en les cèl·lules dels hostes. Amb la seqüenciació completa d'aquests genomes, els investigadors també podran identificar els gens que determinen quins insectes en concret atacarà una vespa parasitoide, així com les necessitats específiques d'alimentació per a la seva cria a gran escala.
Les seqüenciacions han donat lloc a altres descobertes rellevants. S'ha identificat un conjunt de gens nuclears i mitocondrials que evolucionen molt més ràpidament del que és habitual, i que poden accelerar l'aparició de noves espècies. S'han observat també gens de bacteris i virus inclosos en els genomes de les vespes. Aquestes troballes milloraran la comprensió dels mecanismes genètics que regulen l'evolució dels éssers vius.
El doctor Deodoro Oliveira és investigador postdoctoral i professor de Genètica, del Departament de Genètica i de Microbiologia de la UAB. Investiga la distribució i l'evolució de l'element transponible Galileo en el gènere Drosophila. La seva recerca investiga problemes evolutius des d'una aproximació molecular. Ha treballat en genètica i genòmica de Nasonia i el bacteri intracel·lular Wolbachia, al laboratori de John Werren, a la Universitat de Rochester, a Nova York. Anteriorment, va estudiar les relacions evolutives de Drosophila a l'American Museum of Natural History de Nova York.
