UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Aquesta tesi doctoral per compendi de publicacions planteja no tant quants són sinó com viuen les persones grans a Espanya en termes d’autonomia funcional i independència per desenvolupar-se en la seva vida quotidiana en l’àmbit privat i social. L’anàlisi s’ha concentrat en les formes de convivència, els espais de convivència residencial i social, i l’estat de salut i funcionalitat per al desenvolupament d’activitats en aquests espais.

L’aproximació demogràfica ha tingut com a eixos principals l’edat, el sexe i la generació. L’estudi s’ha complementat amb variables sociodemogràfiques relacionades amb les trajectòries de constitució familiar i el nivell socioeconòmic, i indicadors de salut i funcionalitat. S’han utilitzat fonts diverses que han permès estudiar diferents poblacions i les seves maneres de vida en un període variable que abasta les tres últimes dècades.

Les persones conserven un bon estat de salut i autonomia funcional durant diversos anys després dels 65 anys, el que els permet portar una vida activa, participativa i independent. A partir dels 80 anys augmenta considerablement la probabilitat de patir problemes de salut o personals associats, per exemple, a la pèrdua de la parella, que a més de ser font de suport emocional és potencial proveïdora de cures en cas de deteriorament de la salut física o mental.

Els resultats mostren tendències generals en l’àmbit de la salut, els comportaments residencials i l’activitat de la gent gran. En primer lloc, s’ha observat un empitjorament de les condicions cròniques cardiovasculars mentre que no hi ha indicis de canvis en els nivells de discapacitat dels grans. En segon lloc, s’ha observat una disminució de la convivència intergeneracional i un augment de la independència residencial entre els grans que viuen en llars, així com un creixement de la institucionalització. No obstant això, les principals troballes d’aquest treball es deriven de la diversitat poblacional que configura diferents maneres de viure en la vellesa en l’espai domiciliar i social. A més de destacar les diferències intergeneracionals, aquest treball presenta les implicacions en les formes de vida de la gent gran de les diferències per gènere, en funció de les trajectòries de constitució familiar i de la condició socioeconòmica.

Aquesta tesi pretén ressituar la gent gran en el debat de l’envelliment poblacional més en el seu paper d’agents que no pas únicament com a receptors de recursos públics o privats. Finalment, convida a reflexionar sobre la qualitat de l’edat i sobre el component generacional i les seves implicacions en la canviant composició de la població més gran.

Autor de la fotografia: Antonio López Gay.