UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Les nanopartícules metàl·liques (MNPs) presenten propietats físiques i químiques especials que donen lloc a les seves interessants aplicacions. El principal inconvenient de les MNPs és la seva inestabilitat química i l'elevada tendència d'agregació. Sense una estabilització de les MNPs, fonen juntes perdent les seves propietats característiques i la seva forma. El desenvolupament del polímer estabilitzat amb MNPs (PSMNPs) és una de les solucions més prometedores pel problema de l'estabilitat de les MNPs.

S'exposa la síntesi in situ i la caracterització de les PSMNPs, utilitzant les membranes d'intercanvi iònic com a un nanoreactor. Les membranes van ser preparades utilitzant poli(eteretercetona)sulfonada. El grau de sulfonació (SD) òptim proporciona una capacitat d'intercanvi suficientment elevada, insolubilitat del polímer en aigua i solubilitat en dissolvents orgànics, com DMF. La membrana va ser carregada amb ions metàl·lics (per exemple, Cu2+) o complexes (per exemple, [Pt(NH3)4]2+) seguit de la reducció del metall dins de la matriu polimèrica, produint la formació de PSMNPs monometàl·liques o bimetàl·liques amb estructura core-shell. Les membranes que contenen MNP van ser caracteritzades mitjançant microscopia electrònica per a evaluar els canvis morfològics de les membranes i per a estimar la mida de les MNPs. Les membranes van ser depositades en la superfície d'un elèctrode de grafit-epòxid per a estudiar les propietats electroquímiques dels polímers i estimar les seves aplicacions en el disseny de sensors. La presència de Cu- i Pt/Cu-PSMNPs en la membrana no només millora la conductivitat elèctrica del polímer, també mostra l'elevada activitat electrocatalítica dels polímers estabilitzats amb MNPs.