Rosegadors prehistòrics del desert, creuant a peu el Mediterrani
Fa aproximadament sis milions d'anys, el mar Mediterrani es va assecar gairebé completament en el que es coneix com a "Crisi de Salinitat del Messinià", a causa del tancament de la connexió entre l'Atlàntic i el Mediterrani. Això va permetre l'aparició de zones transitables per a animals terrestres que van poder arribar a la Península Ibèrica des del Nord d'Àfrica a finals del Miocè. Investigadors del ICP han descobert, per primera vegada a Europa, fòssils del rosegador Myocricetodon jaegeri en el jaciment de Negratín-1 (Guadix). Aquest descobriment confirma la hipòtesi que suposa que certs gèneres de mamífers van arribar a la Península Ibèrica creuant un desertitzat estret de Gibraltar.
El final del Miocè va constituir un dels moments de major importància en la història del Mediterrani. Fa aproximadament 6 milions d'anys va començar l'anomenada "Crisi de Salinitat del Messinià", que va consistir en el tancament progressiu de les connexions entre l'Oceà Atlàntic i el Mar Mediterrani, conduint finalment a l'aïllament i desecació pràcticament completa d'aquest últim.
Una de les conseqüències més rellevants d'aquest canvi en la configuració dels mars i les terres emergides va ser l'aparició de vies de comunicació entre el Nord d'Àfrica i la Península Ibèrica, que van permetre l'intercanvi de faunes de mamífers africans i europeus. L'existència d'aquests canvis faunístics es coneix des de fa diverses dècades. No obstant això, l'origen de determinats gèneres i espècies de mamífers i la seva via d'entrada a la Península durant el Miocè final no han estat encara determinats amb exactitud. Per a alguns grups s'han proposat diferents vies de migració: des del Nord d'Àfrica, per un pas emergit a prop de l'actual estret de Gibraltar, o des d'Àsia, a través del Mediterrani, que en aquest moment estaria parcial o completament dessecat.
El treball publicat recentment a la revista Journal of Paleontology descriu els fòssils de petits mamífers (rosegadors i insectívors) del jaciment de Negratín-1, situat en la conca de Guadix (Granada). En aquesta localitat s'han identificat dotze espècies diferents de mamífers, que inclouen Mùrids (rates i ratolins), Cricètids (hàmsters), Glírids (lirons), Sciúrids (esquirols), Erinacèids (eriçons) i Sorícids (mussaranyes). Però sens dubte el grup de major rellevància és el dels gerbílids, rosegadors que actualment viuen a Àfrica i Àsia, la via d'entrada dels quals a la Península Ibèrica al final del Miocè ha estat àmpliament debatuda. En concret, l'espècie Myocricetodon jaegeri, anteriorment trobada en jaciments del Nord d'Àfrica, s'ha identificat per primera vegada en el continent europeu. D'aquesta forma, es confirma l'origen nord-africà dels representants d'aquest gènere trobats en altres jaciments espanyols del Miocè.
La fauna de Negratín-1 té també interès a l'hora d'interpretar les condicions ecològiques que regnaven en el sud de la Península al final del Miocè. La presència dels gerbílids Myocricetodon jaegeri i Debruijnimys almenarensis i l'esquirol d'hàbits terrestres Atlantoxerus sp., els parents pròxims dels quals ocupen actualment mitjanss desèrtics i subdesèrtics, indica l'existència d'unes condicions càlides i àrides al sud de la Península en el moment de la formació del jaciment.
Referències
"The micromammal fauna from Negratín-1 (Guadix Basin, Southern Spain): new evidence of African-Iberian mammal exchanges during the Late Miocene". Minwer-Barakat, R., García-Alix, A., Agustí, J., Martín Suárez, E. and Freudenthal, M. Journal of Paleontolgy, 83 (6): 854-879, 2009.
