UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Quan l’aparell digestiu no funciona bé, pot induir símptomes, és a dir percepció de sensacions aversives. La nostra hipòtesi va ser que l’aparell digestiu també pot originar sensacions plaents i el nostre objectiu va ser demostrar el component hedònic de la resposta a la ingesta.

Es va realitzar un estudi en subjectes sans, en què es van mesurar les respostes digestiva (la relaxació de l’estómac), cognitiva (percepció de sensacions tipus sacietat i plenitud) i hedònica (sensació de benestar digestiu) induïdes per un dinar de prova de 240 ml (un brou de 12 kcal o bé aigua com a control inert) ingerida a una temperatura i ritme controlats. Es va realitzar una sèrie d’experiments en condicions normals i una altra sèrie produint símptomes de forma experimental mitjançant una distorsió de la funció digestiva.

Figura 1. La ingestió d’un menjar indueix una resposta digestiva, així com a percepció de sensacions tipus sacietat/plenitud. Aquestes sensacions tenen una dimensió hedònica i depenent de les característiques del menjar i de la resposta digestiva, poden resultar agradables (benestar digestiu) o desagradables.

La ingestió del menjar va induir en condicions normals una resposta digestiva apropiada (relaxació de l’estómac) i una sensació de sacietat que va ser satisfactòria i es va acompanyar de sensació de benestar digestiu. El menjar inert també va induir sensació de sacietat i plenitud, però en aquest cas amb una connotació desagradable no acompanyada de benestar digestiu. Els símptomes induïts en forma experimental van millorar amb la ingesta del menjar real, però no amb el menjar inert control.

En conclusió, en condicions normals, quan la resposta digestiva és adequada, el menjar pot induir sacietat, satisfacció i sensacions de plaer; a més el menjar pot millorar la percepció de símptomes quan hi ha una alteració de la funció digestiva.