UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Fa 4,1 milions d’anys, a la regió de l’actual Kènia, va irrompre en el registre fòssil africà un nou gènere de primat catarrí, Theropithecus. La història evolutiva d’aquest gènere és sorprenent ja que esdevingué el primat més abundant en el registre fòssil  durant el Pleistocè (0,5Ma) per acabar patint un col·lapse gairebé total i desapareixent, segurament desplaçat per un nou gènere catarrí, Papio, originat a Sudàfrica i amb una major versatilitat dietètica.

Theropithecus mostrà una expansió geogràfica notable més enllà del desert del Sàhara. Així, T. oswaldi realitzant un Out of Africa (i.e., el procés de migració i expansió de les poblacions fora d’Àfrica) va arribar a Euràsia, en paral·lel al gènere Homo. S’han recuperat restes de Theropithecus a Israel i l’Índia, per una banda, en una possible ruta de sortida d’Àfrica, i al Magreb i sud de la Península Ibèrica (al jaciment de Cueva Victoria, Cartagena), en una altra possible ruta d’expansió. Malgrat això, durant el Pleistocè, Theropithecus oswaldi desaparegué gairebé totalment. Actualment sols queda una única espècie del babuí Theropithecus, T. gelada, confinada en ambients d’alta muntanya d’Etiòpia, com al Parc Natural de les Muntanyes Simien.

Les restes paleontològiques de T. oswaldi de Cueva Victoria tenen un interés paleontològic inherent al fet de ser les úniques recuperades al continent europeu. Per tant, el seu estudi pot ajudar-nos a aprofundir sobre les adaptacions ecològiques d’aquesta espècie i, eventualment, poder hipotetitzar els motius de la seva posterior extinció. A més a més, poden aportar informació sobre les migracions y els processos de colonització de fauna africana a través del Mediterrani.

Per tal de caracteritzar la dieta de les restes de T. oswaldi de Cueva Victoria es va analitzar el patró de microestriació bucal corresponent a la dentició postcanina (premolars i molar). Els estudis de microestriació es basen en l’anàlisi estadístic de les estries que certes partícules presents al bol alimentari deixen a l’esmalt durant el procés de masticació. Normalment es tracten de fitòlits, és a dir, partícules de sílice amb funció estructural que es troben a les plantes (amb un índex de duresa a l’escala de Mohs superior a la de l’esmalt dentari). Malgrat això, la incorporació d’elements extrínsecs al menjar, com sorra o pols, també pot produir estries durant el procés de masticació. Per tal de poder interpretar el patró de microestriació de T. oswaldi, es va comparar amb el d’un conjunt de primats catarrins actuals de dieta coneguda. 

Els resultats de l’estudi indiquen que T. oswaldi mostra un patró de microestriació similar al d’altres espècies frugívores actuals com podria ser Mandrillus sphinx (mandrils) o els mangabeis (Cercocebus sp.) adaptades a aliments durs i que viuen en ambients semioberts de boscos y sabanes. El fet més sorprenent, però, és la diferència de dieta observada entre l’espècie fòssil T. oswaldi de Cueva Victoria i l’actual T. gelada de les muntanyes etíops. Aquesta diferència indicaria que l'espècie fòssil de Cueva Victoria hauria tingut un règim dietètic més ampli que T. gelada, una possible adaptació per afrontar el canvi climàtic que afectà Euràsia fa uns 1,0 Ma.
 
El proper pas del projecte Paleobabooni consisteix, precisament, en comparar el patró de microestriació de les restes de Cueva Victoria amb els espècimens de Theropithecus recuperades al nord d’Àfrica, per tal de poder comprovar si presentaven dietètiques similars.