UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

A Amèrica Llatina i el Carib, la ramaderia és un dels principals usos de la terra i es caracteritza per baixos nivells de productivitat, rendibilitat i impactes sobre el medi ambient. En aquest context, els sistemes silvopastorils afavoreixen la sostenibilitat ecològica en agroecosistemes del tròpic sec centreamericà. No obstant, poc es coneix sobre les preferències del bestiar i dels grans herbívors silvestres per les llenyoses farratgeres.

En aquest sentit, es van estudiar en condicions experimentals les preferències del bestiar boví, oví, cabrum i l'únic gran herbívor autòcton de la regió, el cérvol cua-blanca, per cinc espècies d'arbres farratgers comuns al tròpic sec de Nicaragua. Quatre autòctones (Acacia pennatula, Guazuma ulmifolia, Gliricidia sepium, Enterolobium cyclocarpum) i una exòtica (Moringa oleifera), molt ben adaptada a les condicions del tròpic sec.

De les cinc espècies llenyoses farratgeres estudiades, el bestiar boví, oví i cabrum van preferir A. pennatula i G. ulmifolia, indistintament de l'època de l'any. Aquestes dues espècies serien les de més interès en el disseny de sistemes silvoramaders del tròpic sec. A més, la introducció de M. oleifera a l'oferta alimentària del bestiar no va modificar les preferències per les espècies autòctones, en canvi, sí que afecta les del cérvol cua-blanca, que la incorpora bé a la dieta. Per tant, l'ús d'aquests arbres farratgers per a l'alimentació del bestiar és interessant no només per a la producció animal sostenible, sinó també per sustentar els herbívors silvestres als tròpics secs de l'Amèrica Central.