UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

En les últimes dècades, els països en desenvolupament han experimentat un ràpid creixement de la població i una migració massiva de les zones rurals a les urbanes. En conseqüència, les ciutats han estat creixent a un ritme ràpid. Avui dia, podem trobar grans àrees metropolitanes a tot el món, tant en països desenvolupats com en desenvolupament, que superen els 10 milions d'habitants o, en alguns casos, els 20 o 30 milions d'habitants. Al llarg d'aquest creixement en la grandària mitjana de les ciutats, la desigualtat d'ingressos també ha augmentat en molts indrets, esdevenint un desafiament fonamental per a moltes societats. Però, com influeix el creixement de les ciutats en l'evolució de la desigualtat d'ingressos dins dels països?

En un article recent publicat al Journal of Regional Science, David Castells-Quintana explora el paper de les ciutats en l'evolució de la desigualtat d'ingressos als països, un tema que fins ara no s'havia estudiat.

L'anàlisi economètrica realitzada, utilitzant dades de panell de 1960 a 2015 per més de 1.690 ciutats en 199 països, suggereix una interessant relació en forma de U entre la grandària mitjana de les ciutats i la desigualtat d'ingressos; s'espera que la desigualtat primer caigui i després augmenti amb la grandària mitjana de les ciutats. Diversos mecanismes semblen explicar això. Quan les ciutats petites creixen la desigualtat pot caure, ja que més persones accedeixen a serveis bàsics i oportunitats d'ocupació a les zones urbanes. No obstant això, a mesura que les ciutats grans continuen creixent, sorgeixen grans diferencials de salaris que condueixen a una major desigualtat. De fet, no és rar veure a les grans ciutats dels països en vies de desenvolupament zones de gran riquesa al costat de suburbis d'extrema pobresa.

Aquesta relació en forma d'U entre la grandària de les ciutats i la desigualtat d'ingressos sembla a priori sorprenent, ja que l'economia clàssica ha suggerit generalment una relació diferent entre la urbanització i la desigualtat. Segons les teories clàssiques, s'espera que la desigualtat augmenti i disminueixi primer, en el que es coneix com la U invertida de Kuznets. Tanmateix, com mostra la recent anàlisi de dades realitzada per Castells-Quintana, aquesta relació de U invertida no ens diu res sobre la grandària absoluta de les ciutats. En altres paraules, en paral·lel a la hipòtesi de U invertida de Kuznets, existeix també una relació oposada - en forma de U - entre la grandària mitjana de les ciutats i la desigualtat d'ingressos.

Els resultats signifiquen que el creixement de la ciutat pot ser desitjable quan les ciutats són petites, ja que la desigualtat disminueix. Tanmateix, el creixement continu de les grans ciutats representa un risc preocupant d'augment de les desigualtats. En termes generals, la recerca realitzada suggereix que les ciutats mitjanes poden ser més desitjables, si el que volem són societats menys desiguals.