Què llegeix la Facultat per Sant Jordi?

22/04/2022

Des de l’equip de Deganat hi ha recomanacions per tots els gustos. La degana Olga Serradell ens en diundos, un més personal, La Cabana de l'oncle Tom de Harriet Elizabeth Beecher Stowe (1852) la seva novel·la més emblemàtica —i el llibre més venut a l’època, a l’Amèrica del Nord, després de la Bíblia—, que el 2019 va ser traduïda íntegrament per primera vegada en català per Eldesiara. I l’altre,  de caire més institucional, Notes per a una història de la ciència política i de la sociologia catalanes, de Josep Maria Reniu, Marta Soler i Eulàlia Solé.

En Francesc Muñoz recomana per als melòmans de la Facultat ¿Por qué la música? de  Francis Wolff (2021) d’Editorial Gong, i  Ana Mar Fernández Orient-Express. El tren de Europa de Mauricio Wiesenthal (2020) de l’editorial Acantilado. Oriol Costa en recomana dos, Not One Inch: America, Russia, and the Making of Post-Cold War Stalemate de Mary Elisr Sarotte, Foreign Affairs Best Book of 2021 i The mushroom at the end of the world: On the Possibility of Life in Capitalist Ruins d’ Anna Lowenhaupt Tsing a Princeton UP.

Francesc Serra recorda un clàssic sobre Ucraïna del 1925, La Guàrdia Blanca de Mikhail Bulgakov, l’autor de Mestre i Marguerita. Ens diu: “Ambientat al Kíev de la guerra civil (1917-1921), ens familiaritza amb la societat urbana de la Ucraïna post-revolucionària, amb els temps de Petliura i Makhno i els conflictes entre diversos sectors de la població ucraïnesa de l'època, en un estil literari contundent i engrescador, propi de Mikhail Bulgakov. Una bona oportunitat per conèixer més d'aquest escriptor, i d'Ucraïna.” Dafne Muntanyola recomana dues editorials de Barcelona, perquè la riquesa de les editorials petites és admirable: d’una banda, Comanegra, que acaba de publicar Quanta terra necessita una persona de Tolstoi, un recull dels seus contes; i de l’altra, Las ahfueras, que des d’El nudo materno a l’Home que no s’adonava de res fa una selecció de traduccions impecable.

Pep Espluga recomana un còmic (o una obra de novel·la gràfica, com se’n diu ara),  La maldición del Petróleo de Jean-Pierre Pécau & Fred Blanchard (2021) per Norma Editorial. Considera que és “Ideal per entendre com l'energia fòssil ha modelat les nostres societats i ha segrestat els nostres governs”. Oriol Barranco recomana l’autobiografia d’Ernst Toller (2001) Una joventut a Alemanya d’Edicions de 1984. Des de la comissió d’Igualtat, Teresa Sordé recomana Amartya Sen (2022) Home in the world: A memoir a Liveright Publishing.  I des del suport de Deganat Núria Font recomana Ioga d’Emmanuel Carrère (2021), publicat a Anagrama i que reflexiona sobre el trastorn de bipolaritat.

Fet el repàs de les recomanacions de Deganat, des del col·lectiu PAS de la facultat l’administradora de centre Eva Vila recomana Acte de violència de Manuel de Pedrolo (2016) a Sembra Llibres, un clàssic escrit en ple franquisme, guanyador de la primera edició del premi Prudenci Bertrana i censurat fins a la mort del dictador. Isabel Hernández tècnica del Quit recomana Stefan Sweig (2013) Momentos estelares de la humanidad. Catorce miniaturas históricas de l’editorial Acantilado.

Des de l’SLiPI de la facultat ens recomanen  dos llibres: Tan Poca Vida, de Hanya Yanagihara (2016)  de Lumen, finalista del Man Brooker Prize i del National BooK Award; i Purgatorio de Jon Sistiaga (2016) a Plaza y Janés. I des de Gestió Acadèmica, dos per adults i dos de literatura infantil que sovint oblidem. D’una banda, l’última novel·la negra de Joël Dicker (2020) El enigma de la habitación 622 i La última nota de Puccini de Maria Bastitz (2021). Els contes recomanats són Germanet d’Ibrahima Balde i Amets Arzallus Antia per Blackie Books i El llop, l’ànec i el ratolí de Mac Barnett i Jon Klassen a Joventut.

Des el col·lectiu de PDI, les recomanacions són nombroses i variades. Mar Griera en recomana dos: d’una banda,  Jenisjoplin de l'autora basca Uxue Alberdi. Tal com ens explica: “És una novel·la de lectura ràpida, i interessant. Alhora, però, ofereix un retrat de la societat basca diferent del que estem habituats, amb molts matisos i amb reflexions sobre el sida, les drogues i el gènere. Molt recomanable.” D’altra banda, Els diaris del càncer, de la poeta i militant feminista afroamericana Audre Lorde, taduït aquest any al català per Caterina Riba, i publicat per edicions Cal·lígraf.  Griera diu: “És un diari íntim i emocional de la vivència de la malaltia d'Audre Lorde però, alhora, un text profundament polític on s'expressa una mirada feminista inconformista tant amb la societat contemporània com amb el feminisme hegemònic.” Àlex Casademunt en recomana tres: Mémoires d’Hadrien de la Marguerite Yourcenar, amb una bona traducció de Julio Cortázar a Edhasa; A sang freda de Truman Capote a Labutxaca i Els germans Karamazov de Dostoievski amb revisió de Joan Sales a Club Editor.

Eva Anduiza diu que el que més li ha agradat últimament és Material Girls: Why Reality Matters for Feminism de Kathleen Stock (2021) a Fleet. Diu: “Si consigues superar el revuelo que ha causado y te lo lees, es un libro bastante clarificador de una cuestión muy complicada.” I recomana també Discrimination and Delegation de Lamis Elmy Abdelaaty (2021) a Oxford UP, sobre com els estats responen als refugiats. Sonia Parella ens introdueix a Frontera i llei: migració global, capitalisme i l’auge del nacionalisme racista de Harsha Walia (2021) que s’acaba de traduir al català i presentada fa un parell de setmanes a la Bonnemaison.

Marc Ajenjo recomana Mejor la ausencia de Edurne Portela, premi al Mejor Libro de Gremio de Libreteros de Madrid 2016. Joan Miquel Verd recomana Un món feliç i diu:” M'ha costat una mica, però atès que aquest any 2022 farà 90 anys! que es va publicar, penso que Un Món Feliç (Brave New World), d'Aldous Huxley, pot ser una bona lectura o relectura. Ningú diria que el llibre té ja 90 anys, tots els temes que tracta són tremendament actuals, i més per un@ politòleg/oga o sociòleg/oga. L'edició anglesa que tinc té la introducció de Margaret Atwood, que s'ha posat darrerament de moda amb The Handmaid's Tale, ho comento per si algun/a tastaolletes vol buscar aquesta edició.”

Esperança Bielsa recomana Paisajes benjaminianos d’Antonio Aguilera (2021) a Ediciones del Subsuelo. Gloria Garcia-Romeral ens parla d’Interseccionalitat. Desigualtats, llocs i emocions de Maria Rodó-Zárate (2022). Marta Rovira recomana Sense sucre de Mireia Estrada Gelabert (2016) d’Ara LLibres. Rovira ens diu:” És un relat en primera persona sobre l'experiència de la diversitat cultural. Està molt ben escrit i passa molt bé.” Toni Verger recomana  El fill del xofer, de Jordi Amat, ascens i caiguda del periodista i advocat Alfons Quintà, un relat sobre les clavegueres del poder a Catalunya a Edicions 62.

Joan Rodriguez ens diu: “Venint a casa he recordat un llibre que seria una bona recomanació per a introduir-se en el món de la novel·la negra. És el llibre Sangre en los estantes del gran Paco Camarasa que, amb la seva dona la Montse Clavé, van fundar la mítica llibreria Negra i Criminal a Barcelona, única en tota Europa. En aquest llibre, Camarasa fa una revisió dels autors principals de la novel·la negra i policial, farcida d'anècdotes dels propis llibreters amb alguns d'aquests autors. L’Helena Troiano ens comenta: “Resulta que jo soc lectora de gènere, m’agrada molt la ciència ficció. Quan era estudiant, recordo tenir força companyes i companys a qui els agradava, potser té alguna cosa a veure amb la sociologia, jo crec que sí. En tot cas, fa relativament poc que s’han traduït al català dos clàssics de ciència ficció que em van agradar molt i en guardo molt bon record:  L’editorial MaiMés ha traduït els dos primers llibres de la saga Xenogènesi de l’Octavia Butler: 1. Alba i 2. Ritus de l’edat adulta. I l’editorial Raig Verd va traduir Els Desposseïts d’Ursula K. Le Guin. Molt recomanables, per a pensar, també des de la sociologia.”

Esther Fernández en recomana dos, Kingsley L. Dennis (2022) Asalto a la realidad: Biopoder y la normalización del engaño de Blume i Melvill de Rodrigo Fresan (2022) de Random House. Salvador Cardús recomana Quim Torra i Pla. Les hores incertes. Dietari de canonges. Símbol editors, 2022. Marc Barbeta s’ha demanat per la diada Freud: la escritura, la literatura (inconsciente ideológico, inconsciente libidinal) de Juan Carlos Rodríguez (2022) a Akal. I també recomana El efecto clase media: Crítica y crisis de la paz social d’Emmanuel Rodriguez López (2022) de  Traficantes de Sueños. Sheila González recomana La meitat evanescent de Brit Bennet (2021) d’edicions El Persicopi, una editorial que apareix en moltes de les recomanacions d’enguany. Ens diu: “És una novel·la que tracta temes interessants de discriminació racial, identitat, transmissió intergeneracional de la desigualtat...” i com a llibre acadèmic Experiences of Academics from Working- Class Heritage de Carole Binns (2019) a Cambridge Scholars Publishing.

Enrico Mora recomana Rita Segato (2021), Las estructuras elementales de la violència  (Prometeo) i ens diu: “És una reedició, un libre imprescindible”. Sara Moreno Colom i Vicent Borras Català recomanen el seu llibre Que teletreballin ells: Aprenentatges de pandèmia més enllà de les obvietats (MRA Ediciones). Anna Tarrés  ens anomena Deshauciadas: Pobreza y lucro en la Ciudad del siglo XXI  de Mathew Desmond (2017) i Avi Astor Stoner de John Williams (1965), National Book Award, un retrat de la vida universitària que encara és molt vigent.

Entre l’alumnat actual dominen les recomanacions de lectures acadèmiques: Pep Budallés ens parla de Homo videns: la sociedad teledirigida de Giovanni Sartori (2005) a Taurus. Maria Illie en recomana dos: Comunicación, cultura y lucha de clases: gènesis de un campo de estudio d’Armand Mattelart (2021) a Siglo XXI, i Las buenas famílias de Barcelona. Historia social del poder en la era industrial de Gary Wray McDonogh (1988), a Omega. Sander Junte, alumne de doctorat, recomana El atentado de Harry Mulisch editat per Tusquets. Explica: “Narra la vida de Antón quien, tras los traumas de la Segunda Guerra Mundial y la pérdida de su familia intenta seguir con su vida. Entrada muy accesible (256 páginas) a la literatura neerlandesa y escrita por Harry Mulisch, uno de los autores más grandes de la época de postguerra”.

Entre els alumnes que no fa massa que han passat per la Facultat, Pau Torner, alumni de grau, recomana Walter Benjamin, Avís d’incendi (2020) d’una editorial catalana fantàstica, Flâneur. Diu: “Es tracta de l'anàlisi més minuciosa que s'ha escrit «sobre el concepte d'història» de Walter Benjamin, i acompanya la nostra edició d'aquest text cabdal de la filosofia política.” Masha Drozdova, alumni de màster, recomana un llibre del politòleg rus Vladimir Gelman, Authoritarian Russia: Analyzing Post-Soviet Regime Changes (2015) publicat per Pittsburgh UP. Gloria Romanello recomana James Hillman A Terrible Love of War i  Stop Reading the News: A Manifesto for a Happier, Calmer and Wiser Life  Rolf Dobelli (2020) a Sceptre.

També hem recollit recomanacions d’alumni de fa més temps, com Blai Martí que recomana Borja Bargunyà (2021) amb Angles morts de l’editorial Periscopi que m’atreveixo a dir que és l’editorial d’enguany. Diu: “És una novel·la que fa apologia del costumisme de la derrota quotidiana. Les vides buides en il·lusió però riques en drama emocional de la classe mitjana-alta barcelonina. El llibre té la qualitat extraordinària d'aprofundir fins al darrer pensament de cada fet social intranscendent. Escrita amb una qualitat literària excepcional, només mereix ser llegida amb calma i repòs. El nou gran reserva de la literatura catalana contemporània.”

Laia Sera recomana Visc, visc i visc de Maggie O'Farrell (2017), una autora que ha estat recomanada dues vegades i Sergi Masó recomana Mamut d’Eva Baltasar. Ivan Mambrillas recomana Com vas perdre el braç, Balchowsky? de Toni Orensanz (2022) a Columna.  Un jove pianista de Chicago s’enrola a les Brigades Internacionals i viatja a l’Espanya de la Guerra Civil en lluita contra el feixisme, on perdrà el braç dret. De retorn als Estats Units, la seva serà una història de superació que el convertirà en una llegenda de la bohèmia artística de Chicago, en un storyteller prodigiós i en un pioner de la contracultura. Max Tió recomana Democracia, amistad y pugna de Jane Mansbridge (2004) a Penguin Books  i Cristina Sobrino Lo que nos debemos unos a otros. Un nuevo contrato social de Minouche Safik (2022), Paidós. Kas Cascant recomana Noruega de Rafael Lahuerta Yúfera, Premi Lletraferit de novel·la 2020 de Drassana, un viatge als budells d'una València que ha desaparegut, i el còmic Estamos todas bien d’Ana Penyas, Premio Fnac-Salamandra Graphic de Novela Gráfica 2017, un homenatge a les dones que han estat sempre personatges secundaris d’altres vides, la dona, la mare o l’àvia de.

Entre les persones que s’han doctorat a la Facultat o que hi han passat per l’etapa postdoctoral, David Casassas recomana A l’ombra d’Amazon: una història del nostre futur d'AlecMacGillis (2022). Diu: “Una altra joia d'Editorial Periscopi, que mostra com els mercats regulats a favor d’uns pocs erosionen les condicions de treball i de vida, destrueixen activitat econòmica i amenacen la democràcia. Imprescindible!”. I també recomana el seu propi llibre: Llibertat incondicional: la renda bàsica en la revolució democràtica de TigrePaper (2022). Casassas diu:  “Perquè les nostres vides no estan en venda. Perquè calen recursos que facin dels mons dels treballs, en plural amplíssim, espais compatibles amb la dignitat i la democràcia”. Laia Castelló recomana Infocràcia de Byung-Chul Han (2022),  Mireia Bolíbar recomana el psicòleg i terapeuta James Davies amb  Sedados (Capitán Swing, 2022) i Anna Clot ens parla de dos llibres publicats per l’editorial Arcadia, Després de l’apocalipsi de Srećko Horvat (2021) “pels temps que ens toca viure” i El món, el nostre món d’Agnes Heller (2020) “ que té capítols molt sociològics.”

Us hem ofert un tast d’aquest consum literari de caire heterogeni. De fet, hem rebut tantes respostes, tot i que ha estat una crida d’última hora, que mentre escric aquestes ratlles és possible que en rebi alguna més.  Així que si voleu fer-nos-les arribar al llarg de la setmana que ve a comunicacio.fcps@uab.cat les publicarem a la web la setmana després de Sant Jordi, que la lectura és quasi un hàbit de primera necessitat!

Dafne Muntanyola

Vicedegana de Comunicació, Professionalització i TFG i professora de Sociologia