UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Dins de la ciència política contemporània, els estudis europeus s’han caracteritzat generalment per centrar el seu interès en tres tipus de variables: els actors, les institucions i les polítiques de la Unió Europea. L’anàlisi de qui conforma la Unió i, en particular, dels Estats membres com a principals actors del sistema europeu; de les estructures que filtren i canalitzen les seves demandes a nivell europeu, i dels resultats assolits en termes d’acció pública com a resultat de la interacció entre els dos concentra la major part de la literatura sobre el sistema polític de la Unió Europea.

Aquesta publicació, derivada del projecte d’investigació “EUCOM: Democratització de la Unió Europea i decisió reglamentària: una anàlisi quantitativa de la comitologia” (MINECO, 2014-2016), s’emmarca dins d’aquest camp d’estudi. L’article examina el funcionament de l’entramat institucional europeu i els jocs de poder que operen en el seu si a través del prisma de la comitologia. Mecanisme de cooperació i de control creat pels Estats membres a principi dels anys 60 per tal de supervisar els poders executius delegats a la Comissió Europea, el sistema de comitologia articula les relacions entre el Consell, la Comissió i, més recentment, el Parlament europeu en matèria executiva.

A la pràctica, la comitologia consisteix en la creació de comitès, compostos per un representant de cada Estat membre, encarregats d’emetre dictàmens sobre les mesures reglamentàries proposades per la Comissió. El present article llança nova llum sobre el comportament dels estats membres en el si d’aquests comitès mitjançant l’anàlisi empírica del conjunt de votacions que s’han produït en els més de 200 comitès executius operatius en l’any 2008 (N=728).

L’estudi que analitza la presa de decisió administrativa en divuit àmbits sectorials de la UE arriba a les següents conclusions. En primer lloc, l’anàlisi mostra que la conflictivitat al si dels comitès és més gran del que sol sostenir la literatura especialitzada. Encara que finalment adoptades en la seva pràctica totalitat (99%), al voltant d’un 25% de les decisions preses pels comitès no van ser unànimes. En termes teòrics, aquest resultat demostra la necessitat de distingir entre el resultat final d’una negociació (adopció o no d’una decisió) i el procés deliberatiu que el precedeix (unanimitat o no).

En segon lloc, l’anàlisi posa de manifest l’existència de significatives variacions sectorials, sent àmbits com els de la sanitat i protecció dels consumidors o el medi ambient els que revelen majors graus de confrontació. Anàlisis futures hauran de aprofundir en l’explicació d’aquestes variacions així com examinar l’impacte de la reforma introduïda pel Tractat de Lisboa sobre el conjunt del funcionament de la comitologia.