UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La composició d'una família va rebre relativament poca atenció dels investigadors fins als anys 60s, quan els economistes Gary Becker i Jacob Mincer comencen a estudiar les llars sistemàticament. Des de llavors, utilitzant les llars com a objecte d'estudi -en lloc dels individus-, s'ha examinat com els grups familiars prenen decisions, per exemple, respecte del consum, treball, temps lliure, repartiment de recursos, control de natalitat, educació dels fills (i filles), o especialització en el treball.

Una part important d'aquests estudis empírics han examinat les decisions familiars sobre inversió en capital humà. La teoria diu bàsicament que els pares intenten ser altruistes en les seves decisions familiars per beneficiar tothom per igual. No obstant això, si els pares no tenen recursos suficients, com diners o temps, van a esbiaixar les seves decisions i invertir en alguns fills més que en altres, intentant sempre maximitzar el benestar total de la família.

Diversos investigadors han examinat si el nombre de germans i germanes d'un nen està relacionat amb els èxits acadèmics que aquest té. La major part d'aquests estudis s'han realitzat en ciutats i en països industrialitzats. Els estudis han produït resultats ambigus. Això es deu en part a la complexitat que té mesurar l'escassetat de recursos en una llar, per l'existència de factors que confonen l'anàlisi, com educació gratuïta, transferències de l'estat, programes de suport social, o perquè grups marginals són exclosos de l'anàlisi. Si tenir ingressos limitats fa que els pares inverteixin més en l'educació d'alguns fills que en la d'altres, com prediu la teoria de capital humà, llavors això hauria de ser més evident en sectors rurals de nacions més pobres.

En aquest estudi examinem si les diferències en educació en una llar es deuen a la seva composició. Específicament examinem si tenir germans i germanes grans o petits afecta els anys d'educació d'un nen o nena. Examinem aquesta teoria en llars Tsimane', una societat Amazònica d'horticultors i recol·lectors.

Els Tsimane' són aproximadament 15,000 individus que viuen en unes 120 comunitats principalment en el departament del Beni, Bolívia. Les activitats de caça i pesca són comuns durant tot l'any, i la major part dels Tsimane' viuen d'una combinació d'horticultura, pesca, i caça, així com del comerç de productes de cultiu i del bosc a través de la barata o la venda. Alguns Tsimane', principalment homes joves, treballen per a ramaders, agricultors, o en serradores que s'han instal·lat dins o mitjanament prop del territori Tsimane'. L'ingrés mitjana dels adults és aproximadament 0,90 $ dòlars diaris.

Les primeres escoles a la regió van ser creades en els anys 50s, per missioners nord-americans, encara que avui les administra el govern. Les classes es fan principalment en Tsimane', amb textos elaborats pels missioners. Tot i que l'educació és oficialment obligatòria, els pares i nens tenen prou flexibilitat per decidir si assistir o no a l'escola i durant quant de temps. Els nens comunament participen de l'economia de la llar ajudant en la pesca, recol·lecció, en tasques domèstiques, o agrícoles.

Per aquest estudi incloem a totes les llars de 13 comunitats Tsimane' l'any 2007. Els resultats de l'estudi suggereixen que, de mitjana, els germans grans tenen més educació que els menors entre els Tsimane'. Específicament, tenir un germà o germana gran disminueix la probabilitat de l'infant d'assistir a l'escola, i també la mitjana d'anys d'educació formal que rep.


Figura: L'efecte de tindre germans grans en l'educació dels petits.

Hi ha almenys dues raons que podrien explicar això. La primera és que amb recursos limitats els pares tenen incentius per invertir en educació perquè aquesta té relativament alts retorns econòmics, i així, invertirien en els germans grans ja que aquests contribuirien abans a la llar. La segona raó és que els germans grans gastarien els estalvis familiars per assistir a l'escola, i com més nens, menys recursos disponibles. No trobem diferències entre nens i nenes i això possiblement s'explica per la seva contribució igualitària a l'economia de la llar.

En estudis anteriors no hem trobat tampoc diferències en indicadors de benestar o salut entre nens i nenes. Els resultats confirmen la predicció de la teoria de capital humà: amb recursos escassos, el pares esbiaixen la seva inversió en capital en alguns nens per maximitzar el benestar de la llar.