• Portada
05/2012

Qualitat ambiental de les platges de Sitges durant la temporada de bany

Sitges
Segons investigadors de la UAB, la superfície de platges ha augmentat des de 1956 per la construcció d'espigons i ports, encara que algunes s'han erosionat. Una gestió adequada de les fràgils praderies submarines i de la vegetació dunar augmentarien la seva funció protectora de la costa, així com beneficiarien altres valors ambientals. La qualitat d'aigua i sorra és en general excel·lent, però algunes platges properes al centre de la ciutat han mostrat algun esdeveniment microbià. La densitat en superfície, distribució i composició dels residus a la platja, ofereix informació útil per estudiar el comportament dels usuaris. Per concloure, aquests investigadors destaquen que, en època de bany, la superfície disponible mitja es d'uns 9 m2/usuari, amb diferències importants entre platges. La concentració d'ocupació augmenta amb factors com llargada i superfície de la platja i disminueix amb la distància al centre de la ciutat. Aquest enfoc integrat i multiparamètric pot ser útil per promoure estratègies per una millor gestió de les platges a Sitges i arreu del món.

Les àrees costeres, a més de ser crucials en la cadena alimentària, proporcionen recursos importants per la població humana, un 40% de la qual viu a menys de 100 km de la costa. Com a conseqüència, l'impacte antropogènic és alt i per evitar degradació ambiental cal una bona gestió. La netedat a platges disminueix per l'excés d'ús i contaminació, afectant directament l'industria del turisme, fet que pot comportar un impacte econòmic important.

L'objectiu d'aquest estudi és analitzar una selecció d'indicadors ambientals que mostren l'evolució i estat actual de les platges a Sitges. Els 5.3 km de costa al terme de Sitges, ocupats majoritàriament per 13 platges, representen el 1.5% de la llargada total de les platges catalanes. Per quantificar la variació de la línia de costa i superfícies, comparem cartografia aèria de 1956 (quasi bé sense alteracions) amb les de 2008. En aquest període s'han construït 5 espigons i 4 ports, afectant la sedimentació i incrementant en un 64% la superfície total de platges. Tot i això, 4 de les 13 (amb orientació sud) han perdut superfície i Balmins ha aparegut com a nova platja. Aquests canvis sedimentaris poden afectar les praderies submarines per enterrament.

L'estudi de la fito-qualitat es basa en dos indicadors, el primer dels quals són les praderies de fanerògames submarines (presència, densitat i coberta de, principalment, Posidonia oceanica) que, no només ofereixen una base per ecosistemes, sinó que la seva fràgil presència és també un indicador de bona qualitat d'aigua i de tècniques de pesca adequades. Els estudis in situ mostren una manca total de praderies a la meitat nord de Sitges i praderies petites i aïllades a la meitat sud. Ocupen un 20% de la superfície disponible amb una densitat un 50% per sota del valor òptim. El segon indicador és la qualitat de la vegetació dunar, que s'estudia pel seu gran valor ecològic i la seva protecció front la erosió. En aquest cas, ens trobem només 5.03 Ha a les Botigues (gràcies a les accions de recuperació), que podrien augmentar fins 7.88 Ha i introduir nous ecosistemes dunars a Anquines, Terramar i la Barra. Varies espècies autòctones estan ben distribuïdes i el gènere exòtic invasiu Carpobrotus sp. està colonitzant les dunes menys desenvolupades.

Com indicadors de pol•lució microbiològica utilitzem l'evolució de la concentració d'unitats formadores de colònia (u.f.c. g-1 a sorra i u.f.c. 100 ml-1 a aigua). A la sorra Staphylococcus aureus va ser mesurat però no detectat, en canvi, indicadors de contaminació fecal com Escherichia coli, Enterococcus i Streptococcus mostren resultats positius. Anàlisis microbiològics periòdics en sorra durant les temporades de bany 2008 i 2009 mostren un estat generalment saludable però amb alguns pics de contaminació. Escherichia coli va ser detectada només a 3 platges i només Balmins assoleix ocasionalment nivells propers al limit de qualitat. Streptococcus i Enterococcus són més presents i en ocasiones excedeixen el limit de qualitat, quadruplicant-lo a Balmins i St. Sebastià. A l'aigua de costa, tant els coliforms fecals (2003-2007) com E. coli (2008-2009) mostren resultats positius mentre que Enterococcus intestinal és una font de contaminació secundaria. Com a la sorra, els nivells son normalment baixos, però s'observen alguns pics. El nivell de qualitat d'E.coli mai es sobrepassa durant el període d'estudi i Enterococcus intestinal  tampoc des de 2006. Concluim que les platges més vulnerables son aquelles properes a descarregadors d'aigua de pluja i dipòsits utilitzats pels serveis de platja.



Els visitants estacionals donen un impuls econòmic però també un augment de residus (els residus no reciclats mensuals passen de 1.100 t a l'hivern a 1.900 t a l'Agost). Per tal de solucionar la manca de dades periòdiques de residus en platja, utilitzem els arxius diaris dels tractors de neteja en 12 platges, obtenint com a indicador el pes dels residus totals recollits per la superfície de cada platja. La densitat de residus mitja, varia clarament entre platges, anant de 100 g/m2 a Balmins fins a 10 g/m2 a la Fragata. Gairebé a cada platja la densitat va augmentar un 10% entre 2008 i 2009. El percentatge en pes dels residus plàstics, era bastant constant al voltant d'un 45% (als residus municipals sòlids en representa un 3%).

Comparant diferents fonts, arribem a la conclusió que l'usuari mitjà a les platges de Sitges genera una 200g de residu al dia (en total 8.834 visitants al dia, mentre que les places d'allotjament arriben a 6.500). De mitja, el nostre usuari ocupa 9.1 m2, amb fortes variacions entre platges. La concentració de residus i per tant la densitat d'usuaris, són menors com mes lluny del centre. Superfície i llargada són positivament correlatives a la variació d'ús.

Alejandro Palomino de Dios

Referències

"Environmental quality of Sitges (Catalonia, NE Spain) beaches during the bathing season". Alejandro Palomino de Dios, Marcel Cabrera Salvat, Enric Martinez Garrido, Joan-Albert Sanchez-Cabeza. Ocean & Coastal Management 55 (2012) 128-134. DOI: 10.1016/j.ocecoaman.2011.10.004

 
View low-bandwidth version