UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Encara que històricament la protecció civil ha estat limitada als casos de greu risc, catàstrofe i calamitat pública, la societat d'avui està sotmesa a un cúmul de riscos, tant antròpics com naturals, que són necessaris gestionar i davant les conseqüències dels quals cal respondre, abans, durant i després de produir-se el fet causal, és a dir l'incident.

Sota la denominació de sistemes d'atenció d'emergències, avui també s'inclouen els de protecció civil, de manera que s'entenen immersos en el primer concepte els serveis d'atenció sanitària urgent, els de prevenció, extinció d'incendis i salvaments, els de salvament marítim i la protecció civil.

Aquesta tesi centra el seu objecte d'estudi en la gestió dels serveis d'emergència i aporta principalment tres aspectes: d'una banda, una adaptació del marc teòric general de les organitzacions al sector concret de l'atenció d'emergències; de l'altra, el disseny d'un mètode qualitatiu d'avaluació d'organitzacions d'atenció a l'emergència i, finalment, la caracterització d'un nou sistema de gestió d'atenció d'emergències asimètric, multifuncional i multifactorial.

L'estudi està estructurat principalment en cinc parts. Una primera sobre el seu objecte i els antecedents històrics. Una segona en la qual s'analitza el marc teòric sociològic, organitzacional, jurídic, formatiu i operatiu. A la tercera es fa una anàlisi organitzativa dels sistemes d'atenció d'emergències existents a l'Estat. Per a això, s'ha dissenyat un sistema d'avaluació qualitativa i analitzat més de 4.000 indicadors. En la quarta es fa un estudi comparat amb 20 països i s’analitzen més de 500 indicadors. En la cinquena part es caracteritza un sistema concret pel qual s'aposta.

Amb aquest nou sistema, s’assolirà una major adaptació a les demandes de l'usuari i a l'evolució de la societat en aquest camp i s'aconseguirà ser més eficaços, propers i professionals, la qual cosa suposarà una major eficiència en la gestió, una major satisfacció dels usuaris i un sistema més sostenible, socialment i econòmica.

Les conclusions de la tesi remarquen la conveniència de fer partícip a la societat en la resolució de les emergències com "comunitat activa i viva" i la importància de la preparació per respondre a les emergències ordinàries, que comporta una millor preparació per a l'atenció en situacions excepcionals.

D'altra banda, s'ha detectat que els punts forts dels sistemes de resposta actuals són la garantia del seu control públic, la facilitat de l'accés, a través de l’1-1-2 i l'equitat de la seva resposta. Pel que fa a les mancances actuals, destaquen especialment el sistema de formació de comandaments, en no tenir una formació nuclear bàsica comuna per a tots ells, a més de la insuficient oferta formativa de caràcter universitari i l'escassa implicació de les organitzacions d'emergència amb la Universitat i la investigació.

Finalment, s'indica que les organitzacions d'emergències i protecció civil han d'estar orientades a l'usuari, molt més obertes a la comunitat i incentivant una resposta dual entre les administracions i la "comunitat viva", i es posa de manifest especialment la important asimetria de la resposta a l'Estat, així com la necessitat d'insistir en la multitasca dels seus professionals i la glocalització com a concepte de pensar en global però actuar en local.