• Portada
06/2011

Preparació, separació i caracterització de dos regioisòmers pirazòlics d'elevada puresa

Regioisòmers
L’anell de pirazole és present en alguns productes farmacèutics de gran importància, és per això que la química de coordinació dels lligands derivats del pirazole ha estat àmpliament estudiada els últims anys, a la recerca de tècniques per obtenir-ne el desitjat amb la màxima puresa. Aquest treball, dut a terme per investigadors de la UAB i la UB, ha permès obtenir dos regioisòmers amb lligand de pirazole amb un alt grau de puresa, i estudiar el comportament davant de metalls com el pal·ladi, el platí i el zenc, cosa que pot ser d’una gran importància per a estudis posteriors.

La química de coordinació dels lligands derivats de la pirazole ha estat àmpliament estudiada els últims anys. En el nostre grup de recerca hem continuat l’estudi d’aquest tipus de lligands i hem descrit les reaccions d’alguns d’ells amb metalls com el pal.ladi i el platí (Pd(II) i Pt(II)).

L’anell de pirazole és present en alguns productes farmacèutics de gran importància. Encara que alguns mètodes d’obtenció són coneguts des de fa temps, la investigació per obtenir noves rutes sintètiques de regioisòmers és totalment vigent en l’actualitat i està bàsicament adreçada a obtenir el regioisòmer més desitjat.

En els últims anys, el nostre grup ha desenvolupat un mètode sintètic general per obtenir lligands pirazòlics 1,3,5-substituits i hem dirigit el nostre interès en el desenvolupament de nous mètodes sintètics per tal d’obtenir regioisòmers de la màxima puresa. L’objectiu principal del present article se centra en la preparació, separació i caracterització de dos regioisòmers d'una pirazole 1,3,5-substituida (pirazole 1, pirazole 2).


Esquema dels lligands pirazole 1 i pirazole 2.


La separació dels dos regioisòmers s’ha dut a terme mitjançant cromatografia de columna de sílice, utilitzant acetat d’etil com eluent. Aquests regioisòmers s’han caracteritzat per diferents tècniques tant analítiques com espectroscòpiques, en particular RMN de 1H i 13C{1H}, les quals han permès calcular la relació dels dos regioisòmers (43
pirazole1:57 pirazole2), així com la seva puresa. L’assignació de cada un dels regioisòmers s’ha fet mitjançant experiments NOESY.

Una vegada obtinguts i caracteritzats els dos regioisòmers s’ha estudiat la seva reactivitat enfront el pal·ladi, el platí i el zenc (Pd(II), Pt(II) i Zn(II)). Aquest estudi de la coordinació dels dos regioisòmers amb aquests metalls ha revelat la formació de complexes amb estequiometries [MCl2(
pirazole1)2], cis-[MCl2(pirazole2)] (M = Pd(II), Pt(II)) i [ZnCl2(L)] (L = pirazole1, pirazole 2). Els productes obtinguts no depenen de les estequiometries utilitzades en la síntesis dels complexes.

Tots els complexes han estat caracteritzats mitjançant tècniques analítiques, espectroscòpiques i difracció de raigs-X en monocristall. Aquests estudis han permès conèixer la coordinació dels lligands al metall. A tall d’exemple, la imatge de capçalera ens mostra l’estructura del compost [ZnCl2(
pirazole2)].

Aquest treball ens ha permès obtenir dos regioisòmers amb un alt grau de puresa, i estudiar el comportament davant de metalls com el pal·ladi, el platí i el zenc (Pd(II), Pt(II) i Zn(II)). Aquest estudi pot ser d’una gran importància per estudis posteriors.

Josefina Pons
Unitat de Química Inorgànica

Referències

"Preparation, separation and characterisation of two regioisomers of a N-hydroxyalkylpyridylpyrazole ligand: A structural investigation of their coordination to Pd(II), Pt(II) and Zn(II) centres". Luque, C.; Pons, J.; Calvet, T.; Font-Bardia, M.; García-Antón, J.; Ros, J. Inorganica Chimica Acta. 367 (2011) 35–43.

 
View low-bandwidth version