UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Per què la gent compleix habitualment la llei? Hi ha dues respostes tradicionals a aquesta pregunta. Una primera hipòtesi sosté que l’obediència s’explica, exclusivament, per l’efecte dissuasiu de les sancions, mentre que una altra defensa que, a banda de les sancions, per assegurar un bon grau de compliment és imprescindible que els ciutadans considerin la llei legítima i/o justa.
 
En els darrers anys però, s’ha defensat que la llei també pot tenir efectes pedagògics (tècnicament anomenats informatius)sobre la conducta de les persones. Aquesta tercera hipòtesi sostindria que la llei pot modificar el comportament dels individus informant-los que la seva conducta resulta perjudicial per a ells mateixos. Per exemple, l’aprovació una legislació molt dura en matèria de seguretat viària podria fer que els ciutadans es tornessin més conscients que determinades conductes al volant posen en perill la seva vida i la dels seus acompanyants.
 
Però, pot realment la llei tenir aquest tipus d’efectes pedagògics o es tracta d’un simple tòpic? I si la llei té realment aquest efectes, com es produeixen? En el treball que aquí es presenta es mostren els resultats d’un experiment on-line en què es van testar tres hipòtesis alternatives sobre diferents maneres a través de les quals l’aprovació d’una llei podria fer que els ciutadans obtinguessin informació sobre el benefici o perjudici d’una determinada pràctica i que conseqüentment canviessin la seva conducta.
 
Com a resultat més destacable, l’experiment aporta la primera evidència empírica de l’existència d’efectes informatius de la llei. En concret, es troba que, en determinades circumstàncies, la llei podria tenir un efecte asimètric sobre els individus. Quan els participants en l’experiment observen que el cos legislatiu ha aprovat una llei que prohibeix una determinada pràctica, augmenta la seva percepció dels riscos associats a la mateixa. En canvi, quan els participants observen que el cos legislatiu ha votat sobre si prohibir o no una determinada pràctica, però que finalment ha decidit no prohibir-la, la seva percepció dels riscos associats a la mateixa es manté inalterada quan, en principi, cabria esperar que aquesta disminuís. Encara més sorprenentment, aquest efecte asimètric es produeix independentment de la informació de què disposin els legisladors. És a dir, l’efecte es troba tant quan s’informa els participants que els legisladors han pres la seva decisió a partir d’informes tècnics d’experts, com quan se’ls diu que els legisladors han hagut de prendre la seva decisió sense comptar amb cap tipus d’informació experta sobre la matèria.
 
El resultat de l’experiment es troba en la línia d’alguns descobriments recents en el camp de l’economia experimental. Concretament, els resultats semblen ser coherents amb el fet que les persones tenim una important aversió a la pèrdua, és a dir, tendim a donar-li més importància a una pèrdua que la importància que li donem a un guany de la mateixa magnitud.
 
Els efectes informatius de la llei, conjuntament amb la resta d’efectes d'aquest tipus que puguin existir, podrien arribar a constituir un fenomen de rellevància política i social. El coneixement del funcionament d’aquests efectes podria obrir la porta, per una banda, a generar obediència a la llei de formes més senzilles i barates que les estudiades tradicionalment, i per l’altra, a evitar alguns dels efectes contraproduents de les regulacions.

Autor de la imatge superior esquerra: iStockphoto/herreid.