• Portada
07/2010

Percepcions urbanes i rurals sobre àrees protegides: Santuari Dandeli, Índia

Percepcions rurals i urbanes àrees protegides
La conservació de la biodiversitat es veu afavorida per la creació d'àrees protegides. La població humana es pot veure beneficiada per elles encara que també li pot suposar algun cost pel que fa a l'accés als recursos naturals. Aquest estudi avalua la interelació de les dues tendències en un cas particular, el del Santuari de Vida Silvestre Dandeli, a l'estat de Karnataka (Índia). Segons els resultats d'aquest treball, una de les maneres de garantir l'èxit i la continuïtat de les àrees protegides és evitar que aquestes suposin un cost a la població, el que minimitza les actituds negatives cap als projectes de conservació mediambiental.

Les àrees protegides (APs) han estat una de les principals estratègies per conservar la biodiversitat. Tanmateix, la seva efectivitat i èxit depèn de molts factors. Diversos estudis suggereixen que les actituds de les persones que viuen dins de les àrees protegides o als seus voltants semblen ser un factor clau en el seu èxit. És evident que l'establiment de les APs, amb totes les regulacions que comporten, pot generar costos i beneficis a la gent. Aquests impactes poden ser socials, econòmics i ambientals. Si les AP imposen costos a les poblacions locals, tindran poc suport social i, conseqüentment, disminuirà la seva efectivitat com a mesura de conservació.

Aquest estudi intenta entendre i) quines són les actituds i percepcions de les persones cap a les APs, ii) les diferències entre persones que viuen a ciutat i en àrees rurals, i iii) com actituds i percepcions podrien estar associades entre si. L'estudi se centra en els voltants del Santuari de Vida Silvestre de Dandeli a l'estat de Karnataka (Índia). Aquesta àrea està ubicada en una de les zones amb més rica biodiversitat del món, però, alhora, sotmesa a una alta pertorbació antròpica. L'establiment del Santuari de Vida Silvestre ha afectat positiva i negativament a les famílies de la zona. D'una banda, ha contribuït a la implementació de programes d'educació ambiental i a un augment de turisme. Però, d'altra, també ha implicat un control en l'accés a recursos naturals i un canvi en les regulacions a diferents activitats productives que es realitzaven a l'àrea (mineria, agricultura, extracció fustera, entre d'altres).

L'estudi va considerar dues parts. A la primera, es va preguntar sobre els problemes i beneficis associats a l'establiment del Santuari. Les respostes van ser classificades en impactes socials, econòmics i ambientals. La segona part va consistir en un qüestionari que va avaluar les actituds de la gent cap al Santuari i les seves percepcions sobre els impactes socials, econòmics i ambientals descrits en l'enquesta anterior. A través de les respostes, es va crear un índex d'actitud i tres índexs de percepció sobre els impactes (un per cada tipus) i es van estimar les associacions entre ells.

En l'estudi es van obtenir tres resultats principals. Primer, les persones van expressar una actitud positiva cap al Santuari en termes generals. Segon, la percepció sobre els impactes del Santuari va diferir entre citadines i rurals. La gent de ciutat va percebre molts beneficis i pocs costos, mentre que els habitants rurals van percebre més costos i menys beneficis. Tercer, només la percepció de costos econòmics va ser associada a actituds negatives cap al Santuari. Aquesta associació va resultar ser més estreta en gent rural. L'estudi conclou que costos econòmics que les AP imposen a les poblacions locals, augmenten la probabilitat d'actituds negatives cap a les APs. Plans de maneig haurien considerar la distribució dels costos i beneficis econòmics generats per les APs per augmentar la seva probabilitat d'èxit.

Victoria Reyes García
Investigadora ICREA

Referències

"Urban and rural perceptions of protected areas: a case study in Dandeli Wildlife Sanctuary, Western Ghats, India". Triguero-Mas, Margarita; Olomí-Solà, Marc; Jha, Naveen; Zorondo-Rodríguez, Francisco; Reyes-García, Victoria. ENVIRONMENTAL CONSERVATION, 36 (3): 208-217 SEP 2009.

 
View low-bandwidth version