UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

No hi ha dubte que els videojocs han passat a ser una de las activitats de lleure preferides del joves. Aquesta indústria està en constant expansió, tant a nivell d’usuaris, amb milions de jugadors registrats, com d’innovació, amb una gran quantitat de jocs que es desenvolupen íntegrament a Internet.
 
Aquesta irrupció dels videojocs online en la vida dels joves i l’interès que suscita, que es visualitza en la gran quantitat d’hores que dediquen al joc, fa que els adults i els mitjans de comunicació expressin la seva preocupació per una forma de lleure que freqüentment és vista com a potencialment perillosa, o directament addictiva. Aquesta preocupació social està generant una gran quantitat de recerca dedicada a esbrinar els motius pels quals els joves s’impliquen tant en aquesta forma d’oci digital.
 
Un equip investigador de la UAB, la URL i la Universitat McGill de Canadà, liderat pel professor Andrés Chamarro del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació de la UAB, ha analitzat els motius de joc. La seva hipòtesi era que els joves es dediquen tan intensament als videojocs per socialitzar-se (fer amics i  ajudar d’altres jugadors), explorar l’univers del joc, obtenir guanys (com ara victòries o prestigi) i evadir-se de la realitat mitjançant la immersió en el món virtual. Addicionalment, i de forma innovadora, els autors analitzaven si aquests motius responien a la passió que els jugadors experimentaven per aquesta forma de lleure. Una passió que es pot viure lliurement i en harmonia amb d’altres activitats de la vida o bé obsessivament, com una força incontrolable que empeny a jugar.
 
Els resultats obtinguts sobre una mostra 410 videojugadors que freqüenten els fòrums especialitzats existents a Internet, mostren que aquells que juguen per socialitzar-se, explorar el joc i obtenir recompenses, ho fan perquè la seva passió és compatible amb d’altres activitats i són candidats a viure experiències positives en relació amb els videojocs. Per contra, aquells que juguen per evadir-se de la realitat mitjançant els personatges que creen (els denominats avatars) o la immersió en el món virtual ho fan guiats per una passió obsessiva i absorbent. Per a aquests jugadors l’experiència virtual pot ser preferible al contacte “cara a cara” i serien candidats a experimentar les conseqüències negatives que hem comentat abans: addicció, insatisfacció i problemes en altres activitats diàries, com ara els estudis.
 
Els resultats contribueixen a oferir una visió més àmplia de l’ús dels videojocs i confirma que l’alta dedicació als videojocs online no és necessàriament perjudicial, atès que respon a motivacions saludables com ara fer amics, cooperar i exercitar-se en una activitat en la qual ser competent és font de satisfacció personal. Ara bé, aquells que juguen de forma obsessiva i sense control semblen candidats a ser jugadors problemàtics. Els resultats seran útils per elaborar mesures d’screening de jugadors potencialment problemàtics i dissenyar intervencions dedicades a prevenir l’ús obsessiu del videojocs.