UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La imatge del pàncrees obtinguda mitjançant ultrasons (US) ha significat un gran avanç en els últims anys i juga un important paper en la detecció, caracterització i la detecció de la fase de les malalties pancreàtiques. La ultrasonografía convencional del pàncrees és una modalitat d'imatge no invasiva, que continua sent el primer pas a realitzar en l'avaluació del pàncrees.

El pàncrees és un òrgan abdominal de situació central, per darrere de l'estómac i per davant dels vasos que formen l'eix esplenoportal i els grans vasos com la aorta i la vena cava. El pàncrees es divideix al capdavant, coll, cos i cua. D'acord amb la literatura, el pàncrees pot ser visualitzat per US en un gran percentatge de pacients (93%). No obstant això, per a obtenir una completa visualització de totes les porcions del pàncrees, és convenient realitzar diferents tècniques, com omplir l'estómac amb aigua, examinant al pacient en inspiració o expiració mantinguda i canviant al pacient de posició.

Als processos patològics la capacitat del pàncrees per reflectir els ultrasons (la seva ecogenicidad) es veu alterada. Entre aquests processos estan la pancreatitis aguda i les seves complicacions, la pancreatitis crònica o els adenocarcinomas pancreàtiques. Mitjançant la ultrasonografía es poden visualitzar tot tipus de complicacions, com col·leccions líquides, pseudoquistes, abscessos, necrosis infectada, hemorràgia, pseudoaneurismas i la trombosi venosa.

Existeix un consens general que la primera tècnica a utilitzar en el seu diagnòstic han de ser els US, tenint-se que confirmar juntament amb la TC (tomogafía computarizada), la RM colangiopancreatografia i la colangiografía retrógada. El desenvolupament tecnològic recent en el camp dels US, com els harmònics i la inversió del pols, el power-Doppler i nous contrastos, permet que els US puguin competir amb la TC i la Ressonància magnètica.