Pagesos del post-socialisme a Transilvània
El final de les dictadures socialistes europees va iniciar transformacions econòmiques, polítiques, socials i ideològiques importants i va obrir una sèrie de debats entorn els models que havien de guiar els canvis. La restitució dels drets de propietat privada va ser una de les preocupacions prioritàries dels nous governs post-socialistes. Considerada com l’element central pel progrés econòmic, polític i social d’aquests països, havia de ser la base per a la construcció d’una economia de mercat. En l’última dècada, l'antropologia ha generat una visió crítica d’aquestes promeses del post-socialisme a partir de diverses experiències i de la crítica teòrica als plantejaments unilineals neoliberals. La privatització tan anhelada pels defensors del model liberal i la recuperació dels drets de la propietat tan anhelada també per part la població pagesa perseguien motivacions diferents i incompatibles.
Contràriament a les expectatives generades durant la transició, la devolució de les terres als seus antics propietaris ha anat acompanyada d’un ‘retorn’ a una economia de subsistència i desmonetaritzada i de la revitalització d’institucions socials, econòmiques i polítiques costumàries pròpies de l'època pre-socialista. Aquest ‘retorn’ s'ha produït en un context macro polític, econòmic i demogràfic completament nou, caracteritzat per fenòmens com l'emigració massiva, la inflació, les conseqüències de l'anomenada revolució verda i la globalització de l'agricultura.
La tesi pretén oferir una millor comprensió d’aquesta realitat dominant a tants llocs de l'Europa post-socialista rural mitjançant l'estudi de cas d’una comunitat pagesa a Transilvània. D'una banda, la cultura econòmica pagesa va ser un inconvenient per a la necessitat que tenia l'Estat socialista de dominar la producció agrària per tal d'alimentar el creixement industrial. D'altra banda, l'economia pagesa tampoc ha encaixat amb la teoria liberal que ha guiat el post-socialisme, segons la qual la possibilitat d'adquirir i alienar la terra, combinada amb la seguretat en la propietat, ofereix els incentius necessaris per treballar més eficientment i innovar (Hann, 2003:7).
Partint de l'etnografia, la tesi defensa que l’estudi de l’eficiència econòmica i de les regulacions legals de la propietat ha d’emmarcar-se necessàriament en el context social i cultural local. En aquest cas, el context social i cultural es relaciona amb el model de convivència propi de la comunitat pagesa que es regeix per valors morals, mitjans de subsistència, dret costumari i formes de producció i de propietat. Tot plegat s'ha de contextualitzar en l'actual sistema globalitzat de producció i comercialització dels productes agraris. És per això que l’àmbit d’estudi de la tesi se situa concretament en la intersecció entre l’economia i les relacions socials (de parentiu, de veïnatge i comunitàries) en el marc dels canvis macroeconòmics i polítics.
Es tracta en definitiva de veure quines han estat les discrepàncies i conflictes ideològics, econòmics, socials, o morals i en quina mesura aquestes discrepàncies fan inviables els projectes polítics i econòmics imposats pel socialisme o pel liberalisme a nivell local. La proposta defensa que la fidelitat etnogràfica pot proporcionar una interpretació de la situació actual que consideri els marcs polítics i econòmics que en les darreres dècades han configurat el seu context, però que alhora eviti que l'explicació vingui donada des dels paradigmes que han inspirat aquests marcs polítics i econòmics (el marxisme o el neoliberalisme).
Referències
“Pagesos del Post-Socialisme. Un Estudi de Comunitat a Transilvània”, tesi doctoral de Míriam Torrens Arnal, dirigida per la Dra. Teresa San Román Espinosa i el Dr. Jose Luis Molina González i llegida al Departament de d’Antropologia Social i Cultural de la UAB.
