UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Els canvis conceptuals i metodològics en els sistemes emprats per a la construcció de la Comptabilitat Nacional, especialment a causa de la implantació a la Unió Europea del sistema de comptes SEC-95, així com la revisió de les dades de població més actuals a causa dels censos realitzats a la mateixa UE el 2011 obliguen a introduir modificacions substancials en les sèries dels principals agregats comptables. L’INSEE per França, Alberto Baffigi (Banca d’Italia) per a Itàlia i Jordi Maluquer de Motes (UAB) per a Espanya i Portugal han construït noves sèries homogènies i actualitzades del PIB, la població i el PIB per habitant des de 1950.

El PIB és el millor indicador del benestar material de què es disposa i permet fer comparacions en l’espai i en el temps com cap altre indicador conegut. El processament de les sèries esmentades del PIB i del PIB per habitant dels quatre països de l’Europa Llatina permet arribar a conclusions no per esperades menys interessants, ja que es compta amb evidència quantitativa fins ara desconeguda.

El creixement econòmic dels quatre països és molt semblant en nivells i ritmes. Es comprova, però, que l’economia espanyola va créixer més que les altres tres, tant en la producció de béns i serveis com en la dimensió demogràfica i també en PIB per habitant, potser per haver partit d’un nivell més baix excepte en el cas de Portugal. Espanya va arribar a millors resultats que Portugal a la convergència amb la mitjana de la UE. De totes maneres, les diferències en la trajectòria del PIB per càpita de tots dos països són molt petites. El creixement del PIB de França va ser molt proper al d’Itàlia, però, atès que la població italiana va augmentar bastant menys que la francesa, el PIB per habitant d’Itàlia va millorar en major mesura. En tots dos casos, les xifres són una mica més baixes que les dels dos països ibèrics, més endarrerits en el punt inicial del període analitzat.

Observats en períodes de mig termini, resulta especialment destacat el creixement de tots els països en els vint-i-cinc primers anys (1950-1975), mentre que en els trenta següents l’expansió va resultar molt més moderada i de 2007 en endavant es van sumir en la nova gran depressió. En els quatre països, el màxim històric del PIB per habitant es va assolir l’any 2007, si bé la intensitat de la caiguda durant 2007-2013 ha estat diferent: més gran a Itàlia (-1,94 per cent anual) i Espanya (- 1,62 per cent) i menys dramàtica a Portugal (-0,95) i a França (-0,18 per cent).