Nous enfocaments en la gobernança de l’aigua urbana
Amb l’acceleració de la urbanització, el creixement demogràfic i els nous sectors econòmics mundials com el turisme, que estan imposant moltes tensions sobre els recursos hídrics urbans i els sistemes de govern en moltes de les ciutats costaneres del món, avui dia és imprescindible entendre com els fluxos d’aigua circulen i interactuen en aquests sistemes urbans. Qüestions igualment importants es refereixen a qui en la societat es beneficia d’aquests fluxos, o per qui estan controlats i governats, i com les qüestions de poder i els interessos influeixen en les estructures de gestió i gobernança dels recursos hídrics.
A través d’estudis de cas de ciutats costaneres turístiques en transició de la conca mediterrània, aquesta tesi doctoral es relaciona amb aquests punts de vista a través de la combinació de perspectives físiques i socials proporcionades per l’ecologia urbana i l’ecologia política
urbana.
Aquests enfocaments s’han combinat aquí amb la idea que la investigació en la gestió de l’aigua urbana i la gobernança sigui enfocada sobretot des d’una perspectiva funcional i física. No obstant això, l’aigua s’ha convertit en una qüestió social, sobretot a les zones urbanes. De fet, l’evidència recent ha cridat a nous discursos i representacions del cicle de l’aigua en l’entorn urbà i del seu model de gobernança.
En aquesta tesi, es presenten noves línies d’investigació i estratègies de com millorar les polítiques hídriques urbanes vinculades al sector del turisme, juntament amb els marcs per analitzar i avaluar els fluxos d’aigua física i social i la seva gobernança a les ciutats costaneres turístiques.
La tesi s’ha dividit en articles: l’article I presenta la base teòrica i metodològica utilitzada per desenvolupar l’estudi i suggereix un marc per analitzar la governabilitat del cicle hidro-social en entorns turístics urbans. L’article II analitza els processos de transformació de les ciutats costaneres turístiques de la Mediterrània a través de l’Ecologia Política Urbana.
L’article III aplica el marc d’investigació proporcionat a l’article I i analitza la governabilitat del cicle hidro-social al cas de Venècia per revelar passades i presents relacions amb els seus cicles hidro-socials i la seva configuració actual de gobernança.
La tesi apunta a la noció de "cicle hidro-social" i sosté la rellevància d’utilitzar la disciplina de l’ecologia política urbana i la geografia crítica per examinar millor la política de l’aigua i els sistemes de gobernança en les ciutats costaneres turístiques, així com per ajudar els responsables que treballen en temes d’aigua urbana.
Referències
“Exploring New Approaches in Urban Water Governance: Case Studies in Mediterranean Areas”, tesi doctoral d’Elena Ridolfi, dirigida pel Dr. David Saurí (UAB) i el Dr. Giuseppe Piperata (IUAV) i llegida al Departament de Geografia.
