UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L’alarma social causada per la fuita radioactiva de la central de Fukushima és un exemple de la importància que té el fet de disposar de mètodes fiables per a conèixer la quantitat de radiació que ha pogut rebre una persona exposada. Aquest és el principal objectiu de la dosimetria biològica en radioprotecció i és essencial per poder valorar les conseqüències de l’exposició a l’agent radioactiu des del punt de vista de la salut.
 
Actualment, el mètode més estès i acceptat per conèixer la dosi de radiació rebuda és mitjançant l’anàlisi de les aberracions cromosòmiques, en particular l’anàlisi estadística de les freqüències de dicèntrics (cromosomes amb dos centròmers), en limfòcits (els més petits dels glòbuls blancs) de mostres de sang dels individus exposats a radiació. Aquestes anàlisis es fan utilitzant un model matemàtic que explica la formació dels dicèntrics.

Com a resultat d’una col·laboració interdisciplinària, els investigadors Pere Puig (Departament de Matemàtiques) i Joan Francesc Barquinero (Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia), de la Universitat Autònoma de Barcelona, han desenvolupat un nou model matemàtic d’anàlisi de freqüències de dicèntrics i de valoració de la dosi de radiació rebuda.

Aquest model es basa en els processos Compound Poisson (concepte matemàtic que descriu com una successió de variables aleatòries evoluciona en el temps) i té en compte la interacció de la partícula radioactiva amb el nucli cel·lular, la producció de dany en l’ADN i si aquest es repara bé o no.


Formació de dicèntrics com un procés de "Compound Poisson".

El model és especialment adient pera radiacions d’alta energia com les partícules alfa o els nuclis pesats, que és el tipus de radiació produïda en un accident nuclear com el de Fukushima.

Aquest treball ha estat publicat en una de les prestigioses revistes científiques de la Royal Society (Proceedings of the Royal Society A), que enguany celebra el seu 350 aniversari.