UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La ciència del segle XX sovint s’associa a noms mítics de la física, com Marie Skłodowska-Curie, Max Planck, Niels Bohr i Albert Einstein, o potser a la revolució de la biologia molecular i el descobriment de l’ADN el 1953 de James Watson i Francis Crick. En canvi, la química queda lluny de les grans epopeies intel·lectuals i les narracions del progrés científic del segle, i és sovint relegada al desenvolupament industrial. L’estigma es construeix sobretot després de la publicació de Silent Spring (1962) de Rachel Carson i arran de les preocupacions mediambientals, la contaminació i les propietats tòxiques i nocives dels productes sintètics.

El llibre The Politics of Chemistry. Science and Power in Twentieth-Century Spain, (Cambridge University Press, 2019) de l’historiador de la ciència Agustí Nieto-Galan rescata la química de la seva posició marginal, recupera noms com Gilbert N. Lewis i Linus Pauling i teixeix, en el cas espanyol, una història contextualitzada en una època d’extrems: entre la fabricació d’armes químiques per a la Primera Guerra Mundial i la col·laboració amb règims dictatorials, i la participació en democràcies liberals, en el món dels colorants sintètics, els fàrmacs i els plàstics que han transformat la vida quotidiana de milions de persones. 

Nieto-Galan ha estudiat la comunitat química espanyola des de la Restauració Borbònica, passant per la Segona República, la Guerra Civil, i fins a la Dictadura de Franco. La química no estava deslligada de somnis de modernitat, connexions internacionals, intercanvis, laboratoris cosmopolites, però també d’exilis, guerres, repressió i lluites per la identitat professional. Mitjançant una reconstrucció històrica detallada, Nieto-Galan desemmascara la retòrica de la neutralitat de la professió. Alguns químics (i poques químiques) compartiren valors cosmopolites, republicans i liberals, però també d’altres se sumaren a ideals totalitaris, autàrquics i tecnocràtics del règim imperant, mentre les seves molècules, aparentment "innocents", jugaven en diferents batalles polítiques. The Politics of Chemistry dona peu a una reflexió àmplia pel que fa a la forma en què els químics van establir vincles industrials i militars per fer prosperar la nació i l’economia. Discuteix com els químics van "co-construir" diferents règims polítics al llarg del segle XX, i com es van convertir en agents ideològics poderosos en les seves societats contemporànies. També mostra com, durant els períodes foscos, alguns van guiar l’agenda científica i política, tot abandonant les seves responsabilitats cíviques (en termes de Hannah Arendt). 

Agustí Nieto-Galan revisa la idea d’una història de la ciència del segle XX i d’Espanya com un progrés acumulatiu i apolític. L’autor recupera generacions de químics, que la Guerra Civil i el Franquisme ens havien fet oblidar. És precisament a través d’aquestes biografies que conceptes polítics clau del segle XX com modernitat, republicanisme, guerra, totalitarisme, autarquia, tecnocràcia, liberalisme poden ser llegits a través de la química, i en connexió amb les preocupacions polítiques actuals.

Pots seguir el blog d'Agustí Nieto-Galan a Cambridge University Press http://www.cambridgeblog.org/2019/08/the-dark-side-of-molecules-politics-and-chemistry-in-the-20th-century/