UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La normalització dels consums de drogues és un fenomen sociocultural esdevingut en els darrers vint anys en els països de l’Europa Occidental. La normalització és tant el procés històric com l’actual escenari dels consums de drogues. Desprès de la crisi de l’heroïna dels vuitanta, canvià l’escenari dels consums de drogues. Es difongueren els consums d’èxtasis, cocaïna i cànnabis en els contextos de festa entre joves normalitzats, on els consums només representaven un element secundari en la seva vida. Els nous consums es desvincularen del món marginal de l’heroïna i comportaren conseqüències menys problemàtiques. En aquests anys, els consums han deixat de generar alarma i se n’ha produït un assentament cultural, és a dir, per a les persones coneixedores del món dels consums, drogar-se en certs temps i contexts és un element funcional, acceptat i que no genera rebuig. L’escenari actual és producte del procés de normalització, on la gran majoria de consums són compatibles amb les responsabilitats, generen pocs problemes i els consumidors es mantenen normalitzats. La normalització és cada vegada més accentuada perquè per qüestions generacionals, cada vegada hi ha més població adulta que s’ha relacionat amb les drogues d’una manera satisfactòria.
 
Com a resultat del procés de normalització ha emergit el discurs de la normalització, que delimita els consums que s’entenen com acceptables, normals i problemàtics. Cada consumidor realitza una apropiació personal del discurs de la normalització per a consumir i evitar danys indesitjats. L’acceptabilitat o refús dels consums és producte del discurs de la normalització que contínuament avalua la funcionalitat dels consums per a obtenir plaer. Si el consumidor realitza consums incompatibles, l’entorn li penjarà l’etiqueta de problemàtic i haurà de modificar els consums per a mantenir la normalitat.
 
Tot i el procés de normalització, les drogues continuen remetent a estigma en diversos contexts formals (àmbit laboral, familiar...), per això els consumidors han de saber manejar aquest tret. Davant d’una interacció, la majoria opta per una posició “ajustada”, és a dir, prefereix amagar el tret de consumidor per a evitar conseqüències negatives, tot i que considera que l’estigmatització és desproporcionada. Altres se situen en la posició “autoestigmatitzada”: tot i ser consumidors consideren que els consums són negatius i és un tret desviat. I els darrers, els “transformadors” mantenen un compromís polític per desestigmatitzar els consumidors, consideren que els consums són part de la societat i que no s’ha d’amagar el tret de consumidor, i es presenten en societat com a consumidors tot i la possible estigmatització que poden sofrir. Aquests són els que més ajuden a la normalització social dels consums de drogues.
 
En l’actual escenari dels consums de drogues les polítiques de drogues continuen perseverant amb el model prohibicionista. Tot i la implementació de la reducció de riscos i danys com a pràctica efectiva per abordar els consums, les mirades normalitzadores cap als consums continuen sent minoritàries. Per tant, vist l’actual escenari de normalització i normalitat dels consumidors, la revisió de les polítiques de drogues esdevé necessària i urgent.