Nanopartícules polimèriques de coordinació per al tractament del càncer
Investigadors de la UAB i de l'ICN2, coordinats pel professor de la UAB Fernando Novio, han publicat una extensa revisió de la literatura científica sobre l'ús de nanopartícules polimèriques de coordinació (NCP) per al tractament del càncer. Es tracta d'una recopilació exhaustiva dels sistemes reportats, en funció de les seves propietats i activitat antitumoral: encapsulació de fàrmacs, tipus de reacció a estímuls, quimioteràpia basada en metalls, teràpia fotodinámica i teranóstica, entre altres. Els autors assenyalen, a més, els avantatges del seu ús i els desafiaments a abordar en el futur pròxim per a acostar la recerca bàsica i la clínica.
Les nanopartícules polimèriques de coordinació (NCP) han fascinat a molts investigadors durant els últims anys. Les seves propietats teranósticas intrínseques, la capacitat d'encapsular diversos fàrmacs/biomolècules simultàniament i la fàcil funcionalización de la superfície per a augmentar la seva biocompatibilitat i propietats de direccionalitat, han tingut un impacte notable en les possibles alternatives d'administració de fàrmacs en medicina. El nombre d'exemples publicats ha crescut exponencialment en els últims anys, especialment en el tractament del càncer. Les NCPs han mostrat una alta eficiència en la teràpia i el diagnòstic del càncer actuant com a portadors d'administració de fàrmacs i/o agents de contrast per a tècniques de bioimagen.
En un nou treball publicat en la revista Coordination Chemistry Reviews, investigadors del Departament de Química de la UAB, en col·laboració amb investigadors de l'ICN2 resum diferents aspectes relacionats amb la síntesi i caracterització de les NCPs, la seva activitat antitumoral, les seves propietats teranósticas i l'activitat terapèutica centrada en els exemples més importants descrits en la bibliografia fins al moment. Els autors emfatitzen els avantatges de les NCPs per al tractament del càncer, indicant els exemples més representatius per a aplicacions antitumorals que es descriuen agrupats en sis àrees principals: i) metodologies d'encapsulació, ii) NCPs sensibles a estímuls, iii) quimioteràpia amb metalls, iv) teràpia fotodinámica, v) metodologies terapèutiques no convencionals i vaig veure) models teranósticos.
L'article inclou una interessant discussió sobre les propietats d'encapsulació/alliberament d'aquestes partícules i la seva interacció amb entorns biològics, destacant les diferents limitacions i reptes als quals aquests sistemes s'enfronten, des d'una perspectiva de la seva translació a la clínica i possibles tendències futures. Així mateix, exposa una discussió crítica sobre els desafiaments i els passos futurs necessaris en l'àrea, encoratjant als investigadors a superar i omplir la bretxa que encara existeix entre la recerca en el laboratori i les fases clíniques.
La publicació està accessible en accés obert, la qual cosa permet l'accés gratuït a tots els investigadors interessats.
Referències
S. Suárez-García, R. Solórzano, R. Alibés, F. Busqué, F. Novio, D. Ruiz-Molina (2021) Antitumour activity of coordination polymer nanoparticles. Coordination Chemistry Reviews, 441, 213977 https://doi.org/10.1016/j.ccr.2021.213977
