UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El gènere Mycobacterium conté més de cent especies, algunes de les quals són importants patògens per l’ home, com Mycobacterium leprae o Mycobacterium tuberculosis, causants de la lepra i la tuberculosi respectivament. M. tuberculosis va matar a més de 1,3 milions de persones a l’any 2008, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut.

Per lluitar d’una forma més eficaç contra la tuberculosi tindríem que disposar de noves vacunes i nous fàrmacs i per això és essencial conèixer els factors que fan possible que M. tuberculosis produeixi la malaltia. Un d’aquest factors és l’anomenat factor formador de cordes o “cording”. Quan M. tuberculosis creix en un medi de cultiu líquid, els bacils es disposen uns al costat dels altres orientats paral·lelament i formant una estructura que recorda a una corda o a una serp. Aquestes estructures s’han observat amb el microscopi òptic des de l’any 1882, quan Robert Koch les va descriure per primera vegada.

Les soques de M. tuberculosis que perden la capacitat de formar cordes perden la seva virulència i es converteixen en soques atenuades. Per tant seria molt interessant saber quin és el mecanisme pel qual es formen aquestes cordes en M. tuberculosis i si la formació d’aquestes cordes en altres espècies de micobacteris fa augmentar la seva virulència. Un dels obstacles per estudiar el fenomen del “cording” és que els micobacteris tenen tendència a agregar-se formant acúmuls degut a la hidrofobicitat de la seva paret cel·ular. La poca resolució del microscopi òptic, no permet en moltes ocasions diferenciar entre un acúmul i una corda verdadera. Un dels objectius d’aquest treball va ser emprar  una tècnica amb més resolució com la microscòpia electrònica de rastreig (SEM) per determinar sense dubtes si un determinat micobacteri formava cordes o no.

Aquest objectiu es va aconseguir amb la col·aboració del Servei de Microscòpia de la UAB. En aquest article es presenten doncs les primeres imatges del “cording” per SEM. Amb l’ajut d’aquesta eina hem estat els primers a confirmar que altres micobacteris no patògens poden produir mutants naturals formadors de cordes (Figura). Finalment hem demostrat que aquest mutants formadors de cordes veuen augmentada la seva capacitat patògena “in vitro” respecte de les soques originals no formadores de cordes. Aquest treball fa dues aportacions importants, la primera es que la SEM és una molt bona eina per estudiar el “cording” i la segona que el “cording” augmenta la virulència de micobacteris no patògens.